Aquest dissabte dematí, l’Esquerra Independentista de Mallorca, formada per les organitzacions CUP, Arran, SEPC, Endavant (OSAN), COS i Alerta Solidària, ha presentat en una roda de premsa els actes de la Diada Nacional de Mallorca del 2024.
El lema escollit enguany, ‘Defensem Mallorca: terra, lluita i llibertat, reflecteix «la necessitat d’enfortir la resistència davant els atacs constants contra la llengua, la cultura i el territori», alhora que apel·la a la construcció d’una Mallorca i uns Països Catalans lliures.
Els portaveus de l’Esquerra Independentista, Marina Riaza i Lluc Gayà, han denunciat les polítiques espanyolistes i ultradretanes de PP i Vox, especialment en l’àmbit lingüístic, territorial i social. Entre les mesures criticades, han destacat l’eliminació del requisit del català a l’administració pública, la segregació lingüística a les escoles i l’aprovació d’una amnistia urbanística que fomenta la destrucció del territori en benefici dels interessos especulatius.
«Amb la Diada d’enguany sortirem al carrer per rebutjar el model de monocultiu turístic, heretat del franquisme i mantingut pels governs actuals, que ha sacrificat el territori, precaritzat els treballadors i expulsat les persones dels seus barris. Mallorca no està en venda», ha declarat Riaza.
Els portaveus han posat especial èmfasi en la necessitat de combatre la Diada imposada per PP i Vox. «Ens oposem rotundament a la Diada imposada per PP i Vox, una data amb nul suport popular que cerca reduir la Diada dels mallorquins a una mera celebració folklòrica al servei de l'espanyolisme. El 31 de desembre és una data de lluita, d’identitat i de reivindicació col·lectiva, no només per Mallorca, sinó també pel conjunt dels Països Catalans», ha manifestat Gayà.
Durant la roda de premsa, l’Esquerra Independentista de Mallorca ha volgut reiterar «la solidaritat de les independentistes d’esquerres amb el poble palestí, que està patint un genocidi davant la complicitat d’Occident», subratllant la importància de la solidaritat internacional entre pobles oprimits.
Finalment, l’Esquerra Independentista ha fet una crida al poble mallorquí a participar massivament en aquests actes i sortir al carrer per defensar «el territori, la llengua i els drets socials».
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Me parece genial. Pero duchaos.
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022) https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme." Josep Joan Casasnovas (2022) https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 "Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral." http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)
«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)