La cap de servei de Producció Vegetal de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), Maria del Carme Garau, ha apuntat que l'escenari "més pessimista" del canvi climàtic convertiria el clima de les Balears el 2100, en un similar al del desert d'Atacama.

Així ho ha assegurat la doctora en Enginyeria Agrònoma en la Comissió no Permanent dels Efectes del Canvi Climàtic sobre l'Agricultura, la Ramaderia i la Pesca, celebrada aquest dijous en el Parlament. Garau ha acudit a la seu parlamentària per a explicar els diferents projectes que desenvolupa l'institut per a adaptar l'agricultura a les noves realitats climàtiques que es puguin donar els pròxims anys. Durant la seva exposició, ha assenyalat els diferents escenaris als quals es podria enfrontar l'arxipèlag en el que queda de segle, en funció de l'evolució del canvi climàtic.

Garau ha indicat que la comunitat científica treballa amb quatre possibles escenaris de canvi climàtic i en el cas de les Illes Balears oscil·laria en rangs de 421 parts de per milió (ppm) de CO₂ en l'aire el 2100 en l'escenari "més optimista" i 936 ppm de CO₂ en el més "pessimista". Això donaria com a resultat un augment de les temperatures màximes mitjanes al llarg de l'any, que en l'actualitat es troben en 23 °C, i si es compleix l'escenari pessimista esmentat, les màximes mitjanes ascendirien fins als 26,4 °C. L'altre factor que ha emprat per a fer la comparativa d'aquesta evolució del clima és el de la pluviometria, que en l'actualitat se situa en els 1,25 mm de pluja al dia i el 2100 baixaria fins als 0,82 mm al dia.

D'aquesta manera, Garau ha subratllat que amb aquests paràmetres les Illes Balears tendria un clima semblant a l'actual desert del Karoo, el desert de Sonora o el desert d'Atacama, pel fet que l'arxipèlag passaria de tenir un clima mediterrani a un àrid entre els anys 2050 i 2100. Per aquests motius, ha ressaltat la "necessitat d'adaptar els cultius a aquesta nova realitat climàtica amb varietats que requereixin menys aigua, menys hores de fred, per sota dels 7,2 °C, per a la seva floració o aguantin períodes de sequera més prolongats, una cosa en la qual treballam des de IRFAP amb diferents projectes".

L'experta ha assenyalat que "els científics treballen amb espècies que tenen diferents llindars de tolerància al canvi climàtic, fonamentalment amb variants autòctones atès que ja estan adaptades a unes condicions climàtiques del Mediterrani i poden presentar una major resiliència". Uns altres dels condicionants que tendran les plantes en els futurs escenaris de canvi climàtic serà una major radiació solar, una major exposició a vents huracanats o una alteració de la fenologia de la floració. Tot això ja ha destacat que ja està afectant la producció de l'ametlla, també a causa de la reducció del nombre de pol·linitzadors, i un desequilibri en l'acidesa i el sucre de les vinyes.

Garau ha manifestat que una de les estratègies podria ser passar per la reubicació de l'agricultura, que ha subratllat que "ja succeeix en altres parts d'Europa, ja que els viticultors francesos ja tracten de sembrar vinyes en el sud d'Anglaterra, conreu que abans no es donava en aquesta zona, per a elaborar els seus vins i xampanys".

En aquest sentit, ha mostrat un mapa sobre les zones de Mallorca on és viable el cultiu d'arbres fruiters en l'actualitat atès que són cultius que requereixen bastants hores de fred per a la seva posterior floració. A la imatge es podia observar que gairebé a tota l'illa es podia sembrar aquest tipus de plantes excepte en zones costaneres per les seves temperatures suaus. No obstant això, en mostrar el mapa de l'escenari "pessimista" del 2100, aquests cultius mantendrien un espai molt reduït a la serra de Tramuntana.

L'agrònoma també ha incidit en el fet que el futur dels cultius de regadiu a les Balears ha de passar per les aigües regenerades, però ha reivindicat el suport a la recerca i a millorar els sistemes de depuració, perquè "aquesta aigua sol anar carregada de materials biològics, una alta salinitat i metalls pesants". Al mateix temps, ha reivindicat que el sector primari aposti per una gran variabilitat de cultius perquè, en cas de plagues, disposin de majors alternatives.