Com s’assenyala a l’exposició de motius de la Llei 10/2016 per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme de les Illes Balears (Llei de Fosses) no hi ha ha hagut un desplegament normatiu en cap aspecte de la Llei 52/2007 estatal per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui varen patir persecució o violència.

Això va suposar la indefensió de nombroses famílies de desapareguts i de les associacions que les representen perquè, excepte en casos comptats, les institucions autonòmiques i locals no havien assumit l’obligació, com a administracions públiques, de facilitar la recerca dels desapareguts.

Davant aquest buit, han estat les associacions Memòria de Mallorca i Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera qui s’han encarregat durant tots aquests anys amb un compromís infrangible i de manera voluntària de cercar prop de 2.000 persones que calcularen desaparegudes a les Balears. Per això, amb la Llei de Fosses es pretenia complir amb les obligacions que té l’Estat espanyol amb les víctimes de les desaparicions de la Guerra Civil i del franquisme, i també amb les seves famílies.

Dos anys després de l’aprovació de la Llei de Fosses, les Balears varen fer una passa més amb l'aprovació de la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei de Memòria Democràtica) amb la finalitat de reconèixer i garantir el dret a la reparació, a la veritat i a la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. A més, amb aquesta nova llei, el Parlament condemna per primera vegada la dictadura franquista i rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic.

Com apunta Margalida Capellà, jurista i diputada que va participar en la Llei, «la tramitació d’aquestes dues lleis es va separar des del principi perquè es veia possible arribar a un consens amb la dreta sobre les fosses però no sobre tot el que es volia incloure en la llei de Memòria Democràtica».

Capellà remarca que aquest consens era «bàsic per a garantir que es mantendrien els plans de fosses encara que hi hagués un canvi de govern i no s’hagués acabat d’exhumar i identificar, com així ha passat. La llei de fosses es va pactar des del minut 0 amb tots els grups parlamentaris».

Situant-nos en l’any 2018, en la primera legislatura del Govern de Francina Armengol (PSIB), el Parlament aprova la Llei de Memòria Democràtica, amb un ampli consens dels grups polítics. Com a excepció, el PP i Ciutadans varen votar en contra de les sancions previstes a la Llei.

La llei aprovada s’estructura en quatre eixos principals: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició. I té per objecte una quàdruple finalitat: l’establiment de polítiques públiques de memòria democràtica; vetlar pel coneixement i la difusió de la història de les Illes Balears durant la II República, la Guerra Civil, la Dictadura franquista, la Transició i l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia l’any 1983; garantir que els espais de convivència siguin espais per a la cultura democràtica i la concòrdia, així com reconèixer la tasca de les entitats memorialistes per restituir la memòria de les víctimes i reclamar justícia; i, rebutjar i impedir qualsevol manifestació que suposi un reconeixement del franquisme o una exaltació de la sublevació, la Dictadura franquista o del dictador.

El PP ven la memòria democràtica a l’extrema dreta

Arribam al juny de 2023 i el Partit Popular, força més votada a les eleccions autonòmiques, signa un acord de governabilitat amb el partit d’extrema dreta Vox que conté, entre molts altres retrocessos, la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears.

Vox no creu que hi hagi un greuge comparatiu amb les víctimes del franquisme que calgui reparar i consideren que aquesta norma «ha generat descontentament» malgrat ser una llei en positiu que no ha generat cap polèmica des que va entrar en vigor. Però l’extrema dreta assegura que la llei «molesta i fereix, encara que no hagi provocat mobilitzacions, perquè els hereus de les víctimes d’un bàndol [el franquista] sí que se senten dolguts».

L’associació Memòria de Mallorca, sempre al peu del canó, va rebutjar les acusacions de partidisme de la llei i va assenyalar que «les víctimes de l’altre bàndol [el republicà] varen tenir 40 anys de reconeixements». «Per a nosaltres, totes són víctimes. Però a algunes ja les varen cercar, exhumar i els hi varen fer reconeixements, mentre que a les víctimes dels franquistes, no. Havíem escalat una muntanya de dificultats i ara teníem un camí clar. Tot això desapareixerà, perquè un 13% del Parlament, l’extrema dreta, ho vol», varen apuntar.

Just un any després que el PP signàs aquest acord de governabilitat amb l’extrema dreta que retallava drets fonamentals en diversos àmbits, el ple del Parlament, de 18 de juny, va prendre en consideració la iniciativa de Vox per a derogar la Llei de Memòria Democràtica. Ara, la iniciativa legislativa es remetrà a la comissió competent i s'obrirà el termini per a la presentació d'esmenes. Es procedirà a l’elaboració d’un informe i dictamen per part de la Comissió pertinent i es remetrà de nou al Ple per al debat i votació final.

La presa en consideració va poder progressar gràcies als 33 vots a favor (Xisco Cardona-diputat no adscrit, Vox i PP). En canvi, va rebre 22 vots en contra (Més per Menorca, Unides Podem, MÉS per Mallorca i PSIB) i una abstenció (Sa Unió de Formentera).

La lluita incansable de la societat civil per a frenar la derogació de la Llei

La societat civil no ha abandonat la defensa d’aquesta llei i del que representa en cap moment. Al desembre de 2023, més de 40 entitats de la societat civil, sindicats i grups polítics d'arreu de les Illes Balears varen constituir la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears amb la voluntat de defensar «la memòria i els drets dels homes i dones, víctimes del cop d'estat i del franquisme, que ens precediren en la lluita per la democràcia i l'aplicació de polítiques públiques de memòria democràtica a tots els nivells».

Una Plataforma que va néixer amb la ferma voluntat «treballar per la defensa de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears i pels drets que d'ella es deriven», posant en consideració els avenços que aquesta llei ha suposat en la «defensa dels drets de víctimes que mai els han tengut». A més, també posa en valor la bona rebuda d'aquesta llei que «no ha creat alarma social» sinó que «ha estat acceptada positivament per la societat» i que va aprovar-se «per consens de totes les forces polítiques representades en el Parlament».

La Plataforma carrega amb duresa contra PP, «que coneix perfectament els bons resultats que ha donat l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica» i critica que el motiu de la derogació «no respon més que a un acord per governar exigit per l'extrema dreta que vol esborrar la nostra memòria democràtica, blanquejar el franquisme i imposar de nou el seu relat».

A hores d’ara, ja són una setantena les entitats adherides a la Plataforma per la Memòria Democràtica que no ha aturat d’organitzar actes, com la multitudinària concentració del 2 de juny al parc de les Estacions de Palma, en defensa de la Llei i contra la imposició d’un revisionisme històric i un relat franquista.

Com apunta Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, continua sent necessari defensar els drets de les víctimes del franquisme i de tota la ciutadania perquè «sense memòria no hi ha democràcia».

«Ara que les víctimes de la repressió començaven a tenir drets reconeguts, fent-nos tots partícips de la democràcia, ara ens en volen tornar a treure», remarca. Oliver critica que, a més, «qui ens els vol treure és un partit que es diu democràtic, el Partit Popular». «El Partit Popular ens vol treure la memòria i ens la vol treure perquè l'ha venuda a l'extrema dreta de Vox, que és el 13% d'un Parlament, una Cambra que va aprovar aquesta llei amb un ampli consens, també del PP».

Vox romp amb el PP però el PP continua les polítiques de l’extrema dreta

El passat 11 de juliol, el president del partit d'extrema dreta Vox, Santiago Abascal, va anunciar que retirarien el suport al Partit Popular al Govern de les Illes Balears donant per romput així l'acord que va propiciar la investidura de Marga Prohens (PP) l'any passat.

Davant la ruptura dels acords de governabilitat, les entitats de Memòria exigeixen, amb caràcter urgent, la retirada del suport a la proposició de llei de Vox sobre la derogació de la Llei de Memòria Democràtica: «Sra. Prohens, ja no hi ha excuses per a no posicionar-se al costat de les víctimes i dels drets humans!»

De fet, la presidenta del Govern, va donar per fet que Gabriel Le Senne (Vox) no continuaria com a president del Parlament després de la decisió de l'extrema dreta de retirar el suport a l'Executiu. Prohens no contemplava al juliol cap altre escenari atès que la presidència de la Cambra autonòmica era unes de les condicions per a la investidura. Alhora, la presidenta reivindicava que ja no tenia cap compromís amb l'acord amb l’extrema dreta: «El full de ruta ja no són els 110 punts de l'acord d'investidura sinó els 500 del programa electoral del PP».

«Idò al programa electoral del PP de les Illes Balears no hi havia en cap cas la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Durant mesos els mandataris del Govern actual ens han manifestat que no podien fer res perquè era una exigència de Vox», li exigeixen les entitats.

Le Senne com a símbol de la infàmia

Enmig de tot aquest desgavell de falsa ruptura entre el PP i Vox a les Balears, vàrem viure un dia negre al Parlament protagonitzat pel propi president de la Cambra. El 18 de juny, el dia que el ple debatia la presa en consideració de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica, Gabriel Le Senne (Vox), en un acte violent, va arrabassar la fotografia de les Roges del Molinar de l’ordinador portàtil de Mercedes Garrido (PSIB).

Aquest comportament indigne del president, que va deshonorat públicament la institució, va generar una allau d’exigències perquè es destituís Le Senne, cosa que no va ocorrer malgrat Prohens afirmàs abans d’aquest fet que no tenia sentit que continuàs com a president del Parlament per la ruptura del pacte.

El passat 2 de setembre, en ple extraordinari, l’oposició va dur a votació la remoció de Gabriel Le Senne com a president del Parlament i, per a sorpresa de ningú, Le Senne continuarà en el càrrec gràcies a l'abstenció del PP.