algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
22°

Si encara no teniu el vostre nom o llinatge normalitzat, ara és el moment

El Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB emet les notes informatives per tramitar el canvi al Registre Civil

El Servei Lingüístic de la UIB, a través del Gabinet d’Onomàstica, en col·laboració amb l’IEB, ha posat en marxa la campanya Què noms? per promoure la inscripció correcta lingüísticament de noms i cognoms en català i animar tothom a sol·licitar les notes informatives corresponents per fer el canvi al Registre Civil.

La Universitat de les Illes Balears, d’acord amb el marc legal vigent, és la institució encarregada d’expedir notes informatives dels noms i cognoms en català a les Illes Balears.

Tothom que estigui inscrit al Registre Civil amb el nom en castellà, però que s’identifica amb la forma en català i la hi vulgui canviar, o que vulgui adaptar la forma del seu cognom català a la grafia normativa ha de fer la consulta al Gabinet d’Onomàstica.

Si una persona vol corregir la grafia del nom i/o dels cognoms (sempre que siguin en llengua catalana) segons la normativa ortogràfica vigent, ha de fer la sol·licitud d’esmena i la tramitació del canvi al Registre Civil corresponent.

Per fer el canvi, la persona podrà aportar la nota informativa expedida pel Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB, que validarà la inscripció normativa del nom i/o dels cognoms. Aquest document és l’únic que acredita oficialment la forma ortogràfica correcta del nom i dels cognoms. A més, també es podrà expedir a aquelles persones que vulguin oficialitzar el diminutiu corresponent correcte en català.

Així mateix, el Gabinet atén les peticions de les famílies que hagin d’inscriure els fills al Registre Civil i volen assegurar-se que el nom que volen estigui ben escrit segons la normativa ortogràfica oficial de la llengua catalana.

Aquest servei del Gabinet d’Onomàstica és gratuït i l’ofereix a tota la població per garantir-li el dret a tenir oficialment normalitzats el nom i cognoms en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Alguns exemples de normalització de cognoms són:

Forma sense normalitzar

Forma normalitzada

Forteza

Enseñat

Femenias

Deyá

Bauzá

Pizá

Ordinas

Fortesa

Ensenyat

Femenies

Deià

Bauçà

Pisà

Ordines

I, com a exemples de noms:

Forma sense normalitzar

Forma normalitzada

Margarita

Ramón

Inés

Antonia Ana

Magdalena

Bartolomé

Margalida

Ramon

Agnès (també, Ainès)

Antònia Aina (també, Antònia Anna)

Nena (també Lena; hipocorístics)

Tomeu (hipocorístic)

A tall d’exemple, la nota informativa emesa pel Gabinet d’Onomàstica sobre l’hipocorístic Tomeu explica que: «Tomeu és una variant hipocorística del prenom Bartomeu, que, segons la Relació d’hipocorístics de les Illes Balears, de la Direcció General de Política Lingüística, ha adquirit substantivitat. Així, aquesta variant es pot inscriure com una forma catalana correcta del prenom esmentat i, per tant, com a nom propi».

Creat l’abril de 1995 com a servei i suport a la docència, la recerca i el desenvolupament en el camp de l’onomàstica (toponímia i antroponímia), el Gabinet d’Onomàstica compleix la finalitat de difondre els noms de lloc i de persona normalitzats a través de la resolució de consultes de la societat en general, de publicacions, activitats de recerca i cursos de formació en aquest camp. Una de les tasques principals del Gabinet d’Onomàstica és elaborar notes informatives per a la normalització d’antropònims (els noms i cognoms de persona) i de topònims (els noms de lloc).

Adjuntes, trobareu dues notes informatives il·lustratives del servei de normalització del nom i dels cognoms del Gabinet d’Onomàstica.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Miquel, fa 8 dies
@reverso, doncs moltíssims de ciutadans varem normalitzar els nostres noms i llinatges, i ara voste es despenja que es pot tornar al castella? doncs miri es pot fer tambe, pero els trabucadets antimallorquins no ho faran, entre altres coses perque el canvi es gratuit a la UIB, pero dubto molt que vosté i els que son ben iguals, es a dir gent de fora mallorca, i no es peioratiu, sap perque? doncs perqué molts s'han integrat i bastants han aprés la nostra llengua, inclus gent vinguda de altres paisos. Doncs res il-lustre jurista els hi digui als que coneix, segurament molt pocs que poden tornar enrere, a on podran trobar l'acreditació precisa ja que el Registre Civil ho exigeix, i que els hi costara. Tot en gros lo seu es que al veure la noticia li ha pegat un atac de banyes i fa flamada i treu focs pels caixals. Doncs miri se haura d'aguantar. Tambe te una altre soluciò si no li agrada, bon vent i barca nova, i cap a ca seva que segur será mil vegades mes feliç
Valoració:3menosmas
Per dic, fa 8 dies
reverso: Això ja ho varen fer sense que ho demanessim.
Valoració:4menosmas
Per un joan de tants, fa 10 dies
A Mariona Martin

Mira a la pàgina d'internet
"geneanet"
Valoració:-4menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 10 dies
Mariona, per a saber informació dels cognoms, idò del seu origen, malgrat els babaus que tothora en fan mofa (Pareix que de tot allò que no és "estrictament" xovinisme espanyol), no hi ha cap app que ho esbrini tot d'una automàticament.

El què has de fer per a començar, és obtenir certificats de naixement dels teus padrins, als registres civils del municipi on hagin nascut, aleshores obtindràs constància exacta d'on eren els teus repadrins etc, i si tens fortuna també obtindràs la data de naixement la qual cosa et permetrà de demanar més certificats de naixement als Registres Civils RC respectius i així successivament.
En els certificats de naixement hi consten els noms i el lloc de naixement dels pares i els padrins de cada persona inscrita.

Els RC als Països Catalans (excepte a la Catalunya del Nord) varen començar a funcionar al voltant del 1870, per la qual cosa ja hi ha molta feina a fer, en qualcuns RC pots sol·licitar un certificat literal on line dels teus avantpassats fins aquesta data més o menys.

També qualcuns municipis disposen de registres municipals amb dades d'abans del 1870, però, a mesura que avancis t'hauràs d'adreçar als registres Parroquials (Baptismes, matrimonis, òbits...) aquesta informació sovint es pot consultar on line si, per exemple el Bisbat respectiu disposa de la documentació classificada per parròquies i digitalitzada, i així fins que trobis arxius destruïts o desapareguts idò, no puguis continuar, aleshores caldrà recórrer a censos, arxius notarials, arxius històrics municipals, hemeroteques, dispenses matrimonials, etc etc

Tot és començar, estirar el fil i sumar informació.

Ànims !

Valoració:10menosmas
Per Lisa, fa 10 dies
A reverso, dir-li que al inreves no cal.. perquè en general ja hi són, especialment els de més anys... BURRO!
Valoració:3menosmas
Per mont, fa 10 dies
I també es pot canviar del castellano al basc, galego o basc.
Valoració:-16menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 10 dies
@Mariona Martin Gurgui

Albacete.
Valoració:-10menosmas
Per Mariona Martin Gurgui, fa 10 dies
M'agradaria saber el origen dels meus cognoms
Valoració:2menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 11 dies
El xovinisme espanyol no té mai límit de ridiculesa i de fer el betzol ?

Mai cap govern ha obligat a empadronar persones nounades o que canviïn de nacionalitat, en català / valencià, mentre que el règim espanyol del dictador franco i altres d'anteriors, posteriors als nefastos decrets de "nueva planta castellans", obligaren a inscriure els nounats i les persones que adquirien la nacionalitat "espanyola" únicament amb noms o prenoms en castellà o espanyol, entre altres salvatjades.

Que ara tot d'una hi hagi xovinistes ultraespanyols que en vulguin fer mofa i intentar devaluar i menystenir qualque recuperació, avenç, millora i normalització aconseguida, i escampin allò de de la seva fal·làcia podrida tant gastada de "tots fan el mateix"... però a l'inrevés, en aquest cas sobre la recuperació de la nostra llengua, la identitat i de les oportunitats per a corregir disbarats castellans que mai els haguéssim hagut de permetre, diu molt de com son molts d'ells.

Cal recordar també a despistats, i a persones que no ho saben, que en el darrer règim franquista, quan una persona estrangera adquiria la nacionalitat "espanyola" també l'obligaven a traduir a l'espanyol "oficialment" el seu prenom d'origen.

No solament això, sales de cinema, d'espectacles, marques de productes, caixes d'estalvis, associacions (les que eren permeses) etc amb noms "estrangers", inclòs el català / valencià, foren obligats a canviar el nom, marca o logo.

No fou fins l'any 1977 que les persones que estaven inscrites per força i per obligació amb noms castellans o espanyols entre el 1939 i el 1977, pogueren traduir (o recuperar) el seu nom o prenom en llengua catalana / valenciana.
Ara al 2024 qualcunes persones, malgrat els anys transcorreguts, per deixadesa, "oblit" etc encara no ho han fet, per això trob que articles com aquest son necessaris cada cert temps per a recordar-ho a molta de gent.

Si això provoca i enutja supporters del PP-vox és un problema propi i exclusiu d'ells, per la cara i pel revers.
Valoració:16menosmas
Per reverso, fa 11 dies
También se puede cambiar de catalán a castellano
Valoració:-28menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente