Amnistia Internacional ha alertat que es poden produir «retrocessos en drets humans» de derogar-se la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears, que es debat aquest dimarts al Parlament.

En nota de premsa, l'organització ha advertit que aquesta iniciativa «posa en risc el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de les greus violacions de drets humans» que es varen cometre a l'Estat espanyol, tant a la Guerra Civil com al franquisme.

Amb relació al projecte de llei, han assenyalat que durant la II República (1931-1945) s'utilitzen termes com «brutalització de la política, deshumanització de l'altre, capacitat coercitiva de l'Estat o desplaçaments forçosos de la població», mentre que del 1945 en endavant, durant el franquisme, sostenen que no es condemna al règim ni es fa referència al seu caràcter dictatorial o a la seva responsabilitat en la vulneració de drets humans.

Segons Amnistia Internacional, aquesta manera de procedir suposa «una preocupant invisibilització del que va passar durant el franquisme, així com de les víctimes que varen patir aquestes greus vulneracions de drets humans». A més, han advertit que es dissolen totes les comissions, organismes i institucions creades en virtut de la llei esmentada, igual que totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin el text.

Per aquest motiu, han demanat, en línia amb el que disposa el Relator Especial de les Nacions Unides (ONU), que es garanteixi la preservació històrica de la memòria col·lectiva durant la Guerra Civil i el franquisme, així com que s'adoptin processos de memorialització que permetin reconèixer, recordar preservar i transmetre la informació sobre les violacions de drets humans.

També han estimat convenient que es compleixi amb allò establert a la Llei de Memòria Democràtica, sobretot pel que fa als processos d'exhumació i identificació de les víctimes d'aquests períodes perquè es tornin les seves restes mortals als familiars; i que, finalment, que aquestes qüestions no es considerin com a posicionament ideològic o partidista, sinó un estàndard internacional de drets humans i justícia transicional.