El polèmic text publicat recentment pel Govern, que modifica més de 50 normes, implica «conseqüències greus pel que fa a les garanties de protecció dels recursos naturals i del sòl i amb greus conseqüències també pel que fa a l’afectació tan substancial al marc normatiu existent, amb una mesura totalment antidemocràtica com és un decret-llei». Així ho ha explicat el GOB Mallorca aquest dimarts. «Un decret-llei que per altra banda no justifica en absolut la urgència més enllà de l’evitació del debat social i polític d’un canvi sense precedents en la regulació del marc normatiu», assenyalen.
El GOB s’ha reunit aquest passat cap de setmana a nivell interinsular per a coordinar aquesta via d’impugnació i està treballant en l’argumentari per a motivar la carta que en els propers dies té previst adreçar al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el detall dels motius que des de l’entitat ecologista consideren inconstitucionals en relació a l’afectació als principis d’igualtat, seguretat, no regressió i protecció ambiental.
Aspectes com l’eliminació de la Comissió de Medi Ambient, la legalització d’edificis en rústic, els nous aparcaments a platges saturades, la modificació de la Llei de Reserva de Biosfera, la desarticulació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada pel GOB sobre el Benestar de les Generacions presents i futures, la possibilitat de construir en zones de Prevenció de Riscos, o augmentar l’edificabilitat del sòl rústic de manera que s’hi puguin alçar i consolidar edificacions de grans dimensions, «ni tenen urgència ni son simplificació administrativa, sinó pura desprotecció dels valors territorials de les illes i un deteriorament democràtic», apunten els ecologistes.
Aquest dimarts es planteja al Parlament la validació de l’esmentat Decret-Llei i l’inici de la seva tramitació com a projecte de Llei. Per això, des del GOB anuncien la presentació d’aquesta sol·licitud directament al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb la fonamentació jurídica necessària perquè usi les seves facultats per a frenar allò que l’entitat considera un «abús de poder».
Des del GOB consideren que l’abast de les conseqüències del decret, l’afectació a principis d’igualtat, seguretat i protecció ambiental, i la forma (decret-llei) en que s’imposa, «no són de rebut».
El GOB es persona a tots els ajuntaments com a part interessada a tots els expedients de legalització
A més d’aquesta iniciativa, el GOB ha decidit personar-se davant tots els ajuntaments de les Illes com a part interessada en tots els expedients de legalització de construccions en rústic que es puguin tramitar arran de la publicació del Decret Llei el passat 28 de maig.
«El fet que els procediments de legalització es facin als ajuntaments, sense cap intervenció externa, sense passar per cap exposició pública, ni comissions d’urbanisme o de patrimoni del Consell Insular, ni hagin de rebre cap informe extern de cap organisme, fa que aquestes legalitzacions siguin completament opaques», expliquen.
A més, remarquen que arran de la darrera amnistia urbanística «existeixen nombroses sospites de frau en expedients de legalització (antiguitats 'no comprovades', infraccions no acabades i per tant en curs d’execució que s’haurien permès finalitzar, canvis d’ús d’edificacions agràries a habitatges, etc)». «Així, per exemple, amb la nova amnistia no és suficient que una edificació estigui realitzada abans d’una data determinada, és necessari també que des d’aquella data no hagi estat objecte d’obres que hagin interromput el termini de prescripció; en el cas de les obres a l’interior d’ANEIs, per exemple, només podrien ser legalitzades aquelles que no haguessin estat objecte d’obres des de l’any 1991, en cas contrari es tractaria d’infraccions continuades i no prescriurien en trobar-se dins d’espais protegits; l’antiguitat de les edificacions que es pretenguin legalitzar ha de quedar acreditada de forma fefaent, no una part sinó de la totalitat; tampoc es poden convertir edificacions agràries o runes en nous habitatges. En definitiva, no es pot permetre un nou coladero d’il·legalitats que premii les infraccions i permeti, encara més, que els especuladors facin negoci a costa del nostre malmès territori», assenyalen.
L’acció pública en matèria de medi ambient i urbanisme és reconeguda per la normativa vigent i és fent ús d’aquesta i del dret a la informació urbanística que les seccions insulars del GOB s’estan personant a tots els ajuntaments per tal de ser considerat part interessada a la totalitat dels expedients de legalització que es pretenguin emparar en el nou decret llei. «Cap expedient podrà ser resolt sense al manco donar trasllat a la nostra entitat i cap autorització es podrà considerar vigent fins que ens sigui notificada formalment», apunten. Cal recordar que just fa uns dies el Defensor del Poble ha avalat, amb un extens informe jurídic, que el GOB té dret a accedir als expedients urbanístics.
