Pot ser que ho digui, pels capellans forasters que no volen dir missa en Català ni tan sols a les hores que les parròquies la ofereixen en la nostra llengua
En hi ha que els sobra el temps per fer sermons de vint minuts en dia feiner, per resar el més lentament possible perque la missa sigui el doble de llarga, fent arribar tard als assistentsa les seves obligacions. Però que no ténen ni deu minuts diaris per anar aprenent un poc de Català.
I això deu molestar al senyor Taltavull, ben igual que allunya als fidels.

Els pederastes només parlen català. Els qui parlen espanyol són la bondat personificada, com tu, oi "pederastia"?

I ara, parlant seriosament, té raó el bisbe. El castellà és una arma que fan servir els colons espanyols per a matar el català.

Eminencia reverendísima:
He leído algo de lenguas o de pederastia.
Aclárenoslo.

Els caps del catolicisme, com sempre, prediquen per un costat i per l'altre no donen exemple, o en donen poc. Fer declaracions a Vilaweb defensant la llengua és el que toca per quedar bé amb la parròquia de lectors. La realitat a les Illes és que el castellà a poc a poc s'imposa a les litúrgies, potser més a les de Palma que a les de Campanet, però s'imposa. També durant el mandat de Taltavull. I no en parlem a les parròquies eivissenques.

S'haurien de fer més misses en català a Mallorca, almenys tantes com es fan en espanyol.

Que sigui capellà i bisbe, no vol dir que no pugui parlar de temes que no són propis estrictament de la religió catòlica.
I a més, el que diu de la llengua catalana és cert.

Pas totalment d'aquest element.
En toc i per tot.

És evident, des fa més de 3 segles allà on es fa servir el castellà és fa en detriment de la llengua pròpia, és a dir del català. Sí això tan elemental no ho entenem no anirem bé. És una qüestió d'adonar-se'n i també de balances, agreujada pel auto-menyspreu de molts dels propis parlants i usuaris després de segles de supremacia castellana i pel fet que trepitjar una llengua des un estat amb tots els seus mecanismes de substitució treballant-hi durant segles és relativament fàcil i previsible de saber com acabarà... A les acaballes dels segle XX s'havia dit que la supervivència de la llengua en les condicions nostrades era un "miracle". Una altra cosa és recuperar una llengua pròpia per a tornar a fer-la servir per a tot, sense el suport d'un estat que s'ho cregui, enmig d'un panorama on fins hi tot ha catalanoparlants que per mandra o per col·laboracionisme van sempre a favor de l'ocupant. Tot plegat son faves comptades. També s'ha d'afegir que l'oficialitat a la Unió Europea serà una eina molt útil per a millorar-ne la presència, la visualització, l'autoestima i ús més general de la nostra llengua, però, al capdavall sempre dependrà de nosaltres, ningú no farà res per nosaltres.