Els joves de les Balears han de dedicar més del 98 per cent del sou per independitzar-se, la xifra més alta de tot l'Estat

Com diu una dita no és pot tenir tot alhora, si s'opta com a pal de paller de l'economia pel turisme massiu i tot s'hi val, sense importar on son els límits (En unes illes !) ni valorar i menystenir el patrimoni urbanístic, natural i econòmic tradicional, ara abandonat i desaparegut (amb menys guanys ràpids, però, més segurs i necessaris a mig i llarg termini), i no fer res per a protegir-lo... Després no ens queixem d'unes conseqüències plenament previsibles, esperables i esperades. Ara no hi ha habitatge a cost accessible, ja no per a cambrers i altres executors de feines del maleït turisme massiu, precàries i molt poc valorades amb doblers, sinó per a professionals liberals, amb feines molt més essencials i necessaris per a la gent i no cal dir per a la formació de noves llars dels que son el futur de qualsevol, territori, país o illa : El jovent.

Tanto la vivienda en régimen de alquiler como de compra, debería costar el doble. Así muchos de los que pululan por Mallorca, que no los necesitamos para nada se irían, y los que tienen pensado venir, no vendrían.