En el procés de consulta pública de l’esborrany de decret, l’STEI Intersindical ha presentat les seves al·legacions. Per una banda, ha expressat el rebuig a la supressió de zones d’escolarització, ja que la proximitat geogràfica al centre educatiu és un element clau per a una bona integració de l’alumnat en el barri, a més d’evitar desplaçaments innecessaris.

Per altra banda, ha insistit en el fet de garantir una distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats de suport educatiu entre tots els centres sostinguts totalment o parcial amb fons públics, per tal d’evitar els guetos.

L’STEI ha reclamat la supressió de l’article 15.4 de donar un punt per fill d’antic alumne del centre, «en entendre que és un criteri classista i només afavorirà la selecció encoberta de l’alumnat per part d’alguns centres concertats».

El sindicat posa de manifest que amb la normativa actual la lliure elecció de centre està garantida gairebé al cent per cent i que, per tant, no cal un nou decret. També denuncia que l’objectiu del nou text és una passa més en la degradació de l’escola pública i en el foment dels interessos polítics de sectors propers al Govern.

«La lliure elecció de llengua, juntament amb el que pretén aquest nou decret, és una atac a la cohesió social, la convivència i la diversitat lingüística, a més del trencament de la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat de les Illes Balears», han remarcat.

L’STEI Intersindical ha avisat que lluitarà en tots els àmbits en què participa, com el Consell Escolar de les Illes Balears, per a impedir qualsevol mesura que fomenti la segregació escolar. També sol·licitarà la convocatòria d’una Mesa sectorial per a negociar aquest decret.