Puigdemont a Valtònyc: «Que tinguis un bon retorn a la teva terra, que és la nostra»
Carles Puigdemont, president català a l'exili, li ha desitjat a Josep Miquel Arenas, més conegut amb el nom artístic de Valtònyc, un «bon retorn» a Mallorca, després que aquest dissabte el cantant hagi assegurat que torna del seu exili.
També a Illes Balears
- Avícola Ballester, Marga Prohens i Rafa Nadal, premis Ciment del GOB
- Iniciativa perquè els restaurants amb estrella Michelin incorporin el català: A les Balears, només 2 dels 15 tenen el web en la llengua pròpia
- Alexandre Miquel Novajra: «Més que la volta al món en tres-cents dies, faig la volta al dia en tres-cents mons»
- L'Assemblea de Docents llança un manifest contra les mesures pactades pel PP i l'extrema dreta
- Assemblea de Docents: «Els acords de PP-Vox, quan arribin als centres, seran paper banyat»
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Les Illes Balears no són un país -en el sentit de nació-; sinó que són una part, i molt important, del conjunt de la terra catalana, del conjunt de la nació catalana, la qual va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 "Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
L'estat que ens convé, a tota la nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer), és la República catalana. Les Balears, com a part fonamental de la nació, hem d'intervenir en la formació del nou estat fomentant-ne la unió, no el secessionisme intern. L'intent de construir republiquetes regionals, provincials o comarcals només ens provoca feblesa davant dels imperialistes estats espanyol, francès i italià.
La teva es la teva i la nostra es la nostra. Compatible una llengua meravellosa pero tu allà i nosaltres aquí. Arruix