Condemnen la celebració del correbou de Fornalutx i en demanen «l'abolició definitiva»

Estic totalment en contra del maltractament als animals. Totalment. Tanmateux, cal no oblidar: 1) que els humans també som animals 2) que predicar el respecte a uns drets sense respectar-ne d'altres tant o més fonamentals resulta, pel cap prim, èticament paradoxal 3) Que, tot sovint, l'eco-animalisme esdevé una antinòmia o almanco una greu paradoxa. Per exemple, un botó cada cop més freqüent: els ecòlegs (i molts d'ecologistes de debò) saben que una de les espècies més danyines per a la fauna autòctona són els moixos "asilvestrats", que fan molt de mal a diverses espècies (aus, petits rèptils, etc) algunes de les quals són endèmiques i molt vulnerables. No obstant això, a Mallorca almenys, han proliferat les "colònies" de felins en els límits urbans (i en alguns casos directament en sòl rústic), sovint impulsades/subvencionades per ajuntaments de tot color, inclosos aquells altres que es fan dir eco-sobiranistes. I ningú sembla reparar (o a ningú sembli importar-li enllà de les associacions genuïnament ecologistes) que l'animalisme ( en aquest cas, la sobre-protecció a ultrança del depredador ex-domèstic) esdevé en aquestes condicions un greu atemptat contra l'equilibri ecològic i, per tant, no es pot titllar d'ecologisme de cap de les maneres. I, com aquest exemple, trenta-un més que posen de manifest l'estultícia d'aquestes "associacions" i també la dels nostres governants, que prioritzen allò "políticament correcte" sense cap esperit crític i mirant exclusivament el rèdit electoral.

L'única observació: Progreso en verde. Típica entitat d'esquerra que fa servir el castellà com si fer servir una llengua local fos tenir caspa. Un poquet més de sensibilitat a l'hora de triar una marca operativa a Catalunya. I ho diu un fill de madrileny, per tant, castellà. No cal que utilitzeu denominacions en la llengua de Nebrija. El castellà no necessita de la sensibilitat que teniu pels animals. En conclusió: amb més treball en xarxa o en equip segur que els animals estarien millor tractats, i la llengua catalana, la pròpia d'aquesta terra, menys discriminada.

Recordam que la salvatjada més gran i ignominiosa es feia dir Toro de la Vega, allà per la messeta castellana, on llançejaven al brau fins a moçstar-lo, cosa que els naturals festejaven i se'n alegraven, fins fa tan sols 4 o 5 anys. Vist així, això nostro seria una processó del rosari de l'aurora. Avui crec que ja no està autoritzat, encara que segueixen empenyent-lo amb garrots. La salvatge incultura central ha quedat empobrida, afortunadament !

No és just així com tractam els animals. Algun dia en pagarem les conseqüències.