algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
25°

La Universitat Catalana d'Estiu organitza un acte sobre els 40 anys dels estatuts del País Valencià i les Balears

Aquest dilluns es celebrà un acte sobre els quaranta anys dels estatus valencià i de les Illes Balears a la Universitat Catalana d'Estiu. La xerrada ha estat moderada pel professor d'història contemporània Sebastià Serra i hi han participat Xavier Serra, escriptor i membre de la Societat de Filosofia del País Valencià, Bartomeu Colom, professor de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears, Arnau Company, professor en aquesta mateixa universitat i Antoni Llabrés, professor de la UIB i que durant vint anys va ser també professor de dret penal a la Universitat de València.

A l'acte, els participants han arribat a la conclusió que els estatuts del País Valencià i les Illes Balears ja van néixer tocats, afeblits, molt per sota de les expectatives, i que això ha cristal·litzat en una manca de valentia.

Segons Llabrés, la migradesa de les aspiracions dels estatuts ha perjudicat especialment la situació de la llengua. Els moments en què el català ha viscut amb tranquil·litat i protecció institucional «queden en un no res al costat de la llarga i penosa històrica de persecució». Respecte de l'ensenyament, per exemple, al País Valencià el model de línies només va permetre arribar al 50% d'alumnes en català a les comarques del nord, a les comarques del sud era d'un 10-15%. La presència del valencià ha estat molt tímida. Sobre el requisit en la funció pública, «el PSPV d'aquesta darrera legislatura també s'hi ha resistit amb dents i ungles». És a dir: gairebé no haurà estat en vigor.

Per la seva banda, Company assegura que «una part dels socialistes no volia que hi hagués més competències per a les Illes Balears perquè no volien que les gestionés Aliança Popular». En Colom, per un altre costat afirma que «la cultura, per exemple, no ha estat considerada un element central, constituent, estratègic ni de cohesió social. Més aviat marginal i prescindible», diu Colom. I encara «som una minoria nacional amb molt pocs drets dins un estat que funciona a través de majories». Colom també comenta que «el primer és que, al començament, l'estatut es consensua entre el PSOE i la UCD». Però, en el segon cicle electoral, «la UCD s'enfonsa i no hi ha més remei que consensuar-ho amb AP», que era un os diferent de rosegar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.