La Plataforma per la Llengua estudia les accions legals que s'han d'emprendre per a respondre a les decisions dels darrers dies d'ajuntaments com els de Palma o Calvià contra la llengua catalana, i es reunirà pròximament amb el nou batle de Palma, Jaime Martínez, per a comunicar-li la voluntat de recórrer contra les mesures aprovades.

L'entitat analitza si la modificació del Reglament de Normalització Lingüística aprovada a Cort la setmana passada pot atemptar contra la normativa vigent de les Illes Balears, i estarà atenta a les bases de les convocatòries de les empreses públiques Calvià 2000 i OhLimpia. Si aquestes convocatòries releguen el català a un simple mèrit a l'hora de contractar els treballadors, tal com ha anunciat el govern municipal de Calvià, l'entitat les recorrerà per via administrativa i, si convé, les durà als tribunals.

El delegat de l'ONG del català a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ja va intervenir al ple municipal de l'Ajuntament de Palma dijous passat per a denunciar que la modificació del reglament municipal vulneraria els drets lingüístics dels catalanoparlants i desprotegiria la llengua. «Relegar el català a un apèndix del castellà fa que el català torni poc útil, atès que tothom està obligat a saber castellà, com imposa la Constitució espanyola», va dir Solivellas. Per a l'entitat, modificar el Reglament Lingüístic amb el pretext que tothom pugui adreçar-se a l'administració tant en català com en castellà és propaganda política, perquè ja quedava garantit amb el reglament anterior, i només pretén crear divisió entre els ciutadans per raó de llengua: «els castellanoparlants són considerats espanyols de primera mentre que els catalanoparlants són espanyols de segona».

Ara, l'ONG del català analitza si pot tenir recorregut legal dur la modificació del reglament als tribunals o si ho recorr per la via administrativa. Cal tenir en compte que els articles 43 i 44 de la Llei 3/2003, del règim jurídic de l'administració de les Illes Balears, fixen que les administracions han de fer servir el català en les seves actuacions internes, en la relació entre administracions i també en les comunicacions amb els ciutadans, llevat que aquests sol·licitin individualment rebre-les en castellà. A més, és un mandat constitucional preservar i promoure el patrimoni cultural i lingüístic de l'Estat, com ho és la llengua catalana.

Calvià ha anunciat que el català no serà un requisit per a treballar a les empreses públiques Calvià2000 i OhLimpia

La Plataforma per la Llengua també segueix de prop l'acció de l'Ajuntament de Calvià, que ha anunciat que el català deixarà de ser un requisit per a treballar a les empreses públiques Calvià2000 i OhLimpia. Segons que ha anunciat el batle, Juan Antonio Amengual, del PP, la llengua ja només serà un mèrit per a treballar-hi.

Per a l'entitat, si el consistori compleix amb el que ha anunciat, podria vulnerar diferents textos legals. La Llei de funció pública, per exemple, estableix des de fa vuit anys que les administracions han d'assegurar-se que tots els treballadors públics tenguin un cert nivell de capacitació lingüística en català.

A més, el reglament municipal de normalització lingüística, que data del 1988, estableix que l'Ajuntament de Calvià té l'objectiu que el personal del consistori conegui totes dues llengües oficials i, especialment, la catalana per tal de potenciar-ne els usos orals i escrits. Així mateix, el reglament fixa que l'Ajuntament procurarà que totes les dependències municipals comptin amb personal coneixedor tant de català com de castellà per a assegurar el dret dels ciutadans d'adreçar-se a l'Ajuntament de Calvià en qualsevol de les dues llengües. Per tal de recórrer, per via administrativa o als tribunals, la decisió anunciada pel batle de Calvià, l'ONG del català esperarà a llegir les bases concretes de les convocatòries de les empreses Calvià 2000 i OhLimpia.