El Govern de les Illes Balears ha manifestat aquest dissabte, tot coincidint amb el Dia de la Terra, el seu «compromís de treballar» en la línia del que marquen les 56 propostes aprovades a l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca després d'una reunió amb els seus representants al Consolat de Mar.
Durant la trobada, que ha comptat amb la participació de la presidenta del Govern, Francina Armengol; el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i representants de les conselleres de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica; de Model Econòmic, Turisme i Treball; de Presidència, i Mobilitat i Habitatge, s'ha debatut sobre les mesures nascudes a l'Assemblea entre el novembre del 2022 i el febrer passat, i el Govern ha definit el seu «posicionament» sobre totes elles.
La presidenta ha destacat que aquesta és la primera assemblea de l'Estat espanyol d'aquestes característiques i que amb iniciatives com aquesta les Balears torna a ser «capdavantera». Armengol ha agraït la feina feta als més de 60 membres, que han fet un «exercici de debat enriquidor i democràcia exemplar». «No només és fonamental votar cada 4 anys, sinó que la societat civil dialogui i participi políticament en els reptes de la comunitat», ha dit.
En aquest sentit, algunes mesures han quedat descartades per no ser competència de l'Administració autonòmica, d'altres s'ha constatat que ja estaven en tràmits d'iniciar-se o ja estaven iniciades, i moltes altres «s'han incorporat com a compromisos adquirits pel Govern per continuar treballant davant l'emergència climàtica». Totes les mesures s'estructuren al voltant de sis eixos: transport, energia, ecosistemes, model de consum, aigua i educació i conscienciació.
Mallorca va posar en marxa la primera Assemblea Ciutadana pel Clima, formada per 60 persones majors de 16 anys escollides pel mètode de sorteig cívic amb criteris de representativitat social i territorial. Es van dur a terme cinc sessions de l'Assemblea per deliberar i formular propostes que responguessin a la pregunta: «Què necessitam fer a Mallorca abans del 2030 per afrontar l'emergència climàtica de manera efectiva i socialment justa?».
Les assemblees ciutadanes són un instrument que es fa servir per arribar a grans consensos sobre temes de molta complexitat i que afecten agents amb interessos contraposats. Per triar els seus membres, es pren una mostra estratificada i representativa de la societat (per edat, gènere, renda, nivell d'estudis...) i es fa un sorteig cívic per triar-ne els participants. A més, les assemblees ciutadanes serveixen per generar consensos, però també per impulsar la participació ciutadana en el procés polític. Els seus acords no són vinculants, però es poden fer servir per desencallar temes que no generen un consens social i es poden fer arribar al Parlament per a la seva votació.
