Aquest passat dimarts, 4 d'abril, es va fer a Can Alcover, la presentació del llibre 'Què hem fet amb l’autonomia? Balanç crític (1983-2023)' de Bartomeu Colom i Pastor.

En primer lloc va intervenir Antoni Llabrés, professor de Dret i membre de la Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear.

Llabrés va glosar la figura de Bartomeu Colom i el va definir com el màxim especialista en l'estudi de l'autogovern de les Illes Balears. També va demanar a l'autor si el llibre hauria pogut dur el subtítol «de la il·lusió al desencís».

A continuació va intervenir Damià Pons, professor de Filologia Catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, que va fer un repàs, un per un, als 17 capítols del llibre. Pons va anar fer una breu síntesi de cada capítol i hi afegia alguna cita i una breu reflexió.

Damià Pons repassà, també, les reformes i intents de reformes del text estatutari. Es mostrà molt crític amb el preàmbul de la reforma del 2007 i denuncià l'infrafinançament que pateixen les Balears.

Damià Pons es referí al capítol més llarg del llibre, que és el dedicat a la llengua catalana i afirmà que «un autogovern de les Illes Balears que no prioritza la recuperació lingüística és provincià».

De la seva banda, Bartomeu Colom basà la seva breu intervenció en la pregunta que li havia fet Antoni Llabrés, per concloure que, efectivament un bon subtítol del llibre hauria pogut ser «de la il·lusió al desencís».

En el llibre 'Què hem fet amb l’autonomia? Balanç crític (1983-2023)' Bartomeu Colom fa un balanç crític dels quaranta anys d’autonomia de les Illes Balears. L’anàlisi de l’autonomia balear se sol fer des d’un punt de vista jurídic, sense tenir en compte que es tracta d’una qüestió eminentment política, ni la dinàmica interna de la societat illenca, poc cohesionada, amb escassa consciència nacional, amb baixa autoestima, i que no acaba de creure’s l’autonomia. La majoria del cos social, que és molt individualista i té en poca estima la cosa pública i els elements comuns (territori, llengua, cultura, ensenyament, mitjans de comunicació, identitat, finançament autonòmic...), ha contemplat amb indiferència o perplexitat, i en tot cas amb poc entusiasme o passivitat, l’autonomia, no tan sols des del vessant cultural, sinó també des del vessant econòmic. Aquests factors han debilitat les Illes Balears davant l’Estat, que no s’han sabut fer valer dins l’Estat de les autonomies.

L'acte es va cloure amb un animat col·loqui amb els assistents mentre es projectaven imatges de la manifestació per l’autonomia del 29 d’octubre del 1977 enregistrades per Vicenç Matas.