nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
17°

Dissenyen un mètode per a prevenir la propagació de malalties contagioses en aeroports

L’any 2022, més de 61 milions de persones varen transitar per l'aeroport més concorregut d'Europa: Londres-Heathrow. Això suposa que, cada dia, més de 160.000 persones de diferents parts del món varen compartir el mateix espai.

Per a evitar que els primers casos no detectats de virus com el SARS-CoV-2 o la grip H1N1 derivin en un problema epidemiològic, un estudi liderat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha plantejat un model matemàtic que identifica les zones amb més risc de contagi en mitjans de transport i recull recomanacions per evitar-ne l’expansió. El resultats s’han publicat a la revista Nature Communications.

Quan una persona tus, parla, o fins i tot respira, emet gotetes respiratòries a l'aire circumdant. Aquestes partícules suspeses, conegudes amb el nom d’aerosols, poden dur partícules virals d'una persona contagiada. Per això, la relació entre el nombre de persones i l'espai disponible és fonamental a l'hora de frenar la propagació de malalties contagioses. «Les interaccions socials pròximes són fonamentals en la transmissió de patologies infeccioses, per la qual cosa les aglomeracions i multituds són un risc seriós per desencadenar esdeveniments de superpropagació. Hi ha ocasions en les quals mantenir la distància interpersonal pot ser un desafiament, com, per exemple, en els centres de transport», destaca José Javier Ramasco, investigador de l’IFISC que ha participat en l'estudi.

Tal com assenyala l'investigador, «aquests llocs es dissenyen per optimitzar l'eficiència logística, no per reduir l'aglomeració», per la qual cosa identificar les zones més concorregudes pot ser clau per atenuar el risc de propagació de noves malalties infeccioses. Segons l'estudi, aquest objectiu s'aconsegueix a través d'un model matemàtic capaç de detectar aquells espais, dins de l'aeroport, amb més probabilitats per a la transmissió de malalties.

Els investigadors varen aplicar el nou sistema per a estudiar com s'expandeixen virus com la grip H1N1, el SARS-CoV-1 i el SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19. Mitjançant l'anàlisi dels itineraris de més de 200.000 individus anònims, recollits a l'aeroport londinenc de Heathrow entre febrer i agost de 2017, varen determinar les zones amb més risc de contagi: bars i restaurants. Això es produeix perquè connecten moltes persones en un mateix lloc i durant períodes llargs de temps. «La perillositat de les zones per al contagi sorgeix com un balanç entre el nombre de persones que passen per allà i el temps que romanen juntes. No sempre aquests llocs són els més concorreguts, sinó que es necessita un temps en els contactes per transmetre la malaltia», explica Ramasco.

Una vegada identificats els punts calents de contagi, és possible elaborar una política d'immunització espacial per a evitar o reduir el risc que el patogen s'estengui més enllà dels primers casos no detectats. Això s'aconseguiria a través de l'ús de raigs ultraviolats, desinfecció de superfícies o el filtratge de l'aire. A més, els investigadors assenyalen que el mètode pot aplicar-se per controlar qualsevol altre patogen no caracteritzat (malalties emergents) i que és generalitzable a altres mitjans de transport. «Es pot utilitzar en les estacions de tren, de metro, de bus o d’altres llocs concorreguts en les quals no és possible mantenir distàncies interpersonals, com els centres comercials o els centres de convencions», remarca.

El projecte és producte d'una col·laboració multidisciplinària internacional desenvolupada dins de les Plataformas Temáticas Interdisciplinares del CSIC Salud Global i Mobility 2030. Al costat de l’IFISC, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears, hi han participat l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (Inserm); la Fondazione Bruno Kessler, a Itàlia, i l'empresa Cuebiq Inc., que recull les ubicacions dels usuaris i les integra de manera anònima.

«La implementació de mesures d'immunització espacial en les zones de més risc ajudaria a contenir i/o retardar l'expansió d'agents infecciosos en aeroports de tot el món, i seria d'una utilitat especial en fases inicials d'una pandèmia, quan encara no s'han desenvolupat fàrmacs», conclouen els investigadors.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.