algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
23°

[MANIFEST] Aquest 8M, foc al capitalisme, foc al patriarcat

211079

Manifest de la Coordinadora Transfeminista pel 8M:

La Coordinadora 8M ha estat creada per diferents col·lectius feministes, LGTBIQ+ i anticapitalistes com a resposta a la deriva trànsfoba i reaccionària del Moviment Feminista de Mallorca, amb la consegüent fugida de militants i companyes. És per això, que la coordinadora s’ha creat gràcies a l’esforç i el suport de moltes persones que hem volgut garantir que totes les companyes, especialment les dones trans, puguin sortir al carrer i reivindicar aquest 8M dins un espai segur. Però, també, en aquesta jornada, amb el lema de 'foc al capitalisme, foc al patriarcat¡, hem retornat el caràcter combatiu i de classe que aquesta manifestació suposa per les dones treballadores!

En els darrers anys, una part del moviment feminista dintre de l’Estat espanyol i, també, internacionalment, ha començat a tenir una deriva reaccionària, negant l’existència i els drets de les persones trans i generant espais insegurs per la participació d’aquestes dins la lluita feminista.

Davant aquest esclat de violència contra les més oprimides, el silenci és còmplice. Per això, la nostra postura és clara: les dones trans sempre han format part del feminisme, per tant, romandre callades o excloure-les de la nostra lluita seria legitimar aquests missatges d'odi, violència i exclusió. Som conscients que el silenci i la complicitat amb els col·lectius transexcloents —que fan ús dels mateixos arguments que l’extrema dreta— comporta la normalització d’aquestes agressions injustificables, per això, considerem que cal una resposta contundent que aturi l’acarnissament sobre els grups més vulnerables.

Podem pensar que aquesta resposta suposa una divisió del moviment feminista, però la unitat no és un objectiu que s’ha de plantejar en abstracte. Si la unitat és organitzar-nos sobre els termes de les més privilegiades o acceptar i callar, significa que perseguint aquesta suposada unitat estem esborrant el potencial combatiu de la lluita feminista. Hem de recordar que aquelles que mouen el món amb el seu treball, productiu i no productiu, som les dones treballadores, en tota la seva diversitat. Si la unitat és per silenciar i trepitjar a les més precàries, no ens queda altra opció que organitzar-nos sobre unes condicions de base on totes les dones i dissidències estiguin incloses. Si la unitat no serveix per sacsejar els fonaments d'aquest sistema injust, no la volem.

Davant això, ens volem un 8M de classe i transinclusiu, de totes i per a totes.

Volem un feminisme de classe, perquè les dones treballadores continuam estant explotades, discriminades i oprimides, en tots els àmbits de les nostres vides, gràcies a l’aliança criminal del patriarcat i el capitalisme, en un sistema on cada cop és més evident la feminització de la pobresa i la càrrega invisibilitzada de la divisió sexual del treball. La majoria de nosaltres ha de conciliar les tasques reproductives, imposant-nos les tasques de cures i de criança no reconegudes com a treball, completament menystingudes i invisibilitzades en l'àmbit social i institucional. Tot això, condemna a les dones treballadores a una doble o, fins i tot, una triple jornada laboral.

Els treballs més precaritzats són els feminitzats i, un altre cop, són normalment els relacionats amb les tasques de cures. Ens trobem al començament d'una nova crisi sistèmica del capitalisme, que ja ha provocat un augment generalitzat del cost de la vida, amb les pujades històriques dels preus de la benzina, l’energia i la cistella de la compra. Tot plegat, mentre els efectes de l'emergència climàtica es fan cada vegada més evidents. Les condicions laborals són pèssimes: els sous són molt més baixos que els dels sectors masculinitzats, fet que fa quasi impossible arribar a final de mes. Recentment, hem vist l’exemple de la lluita per reivindicar millores laborals de les dependentes d’Inditex o de les mestres d’educació Infantil de Pont d’Inca Nou i Cases Noves, perquè sabem que sols organitzades i unides podem aconseguir millores a les nostres condicions materials!

A més a més, la precarietat a la qual ens ha sotmès el capitalisme s’intensifica en funció del nostre origen, per ser migrada i racialitzada, per tenir una imatge fora del que és normatiu o del binarisme de gènere, per tenir discapacitat o diversitat funcional i, en general, per tot allò que no encaixa en el paradigma d’home, blanc i burgès.

Volem un feminisme transinclusiu, perquè ens sabem diverses i no podem deixar a aquelles més oprimides enrere, si en toquen a una, ens toquen a totes. No oblidem que el col·lectiu trans arriba al 47% de taxa d’atur (el percentatge més elevat en la comunitat LGTBI) i el 65% de les dones trans asseguren haver patit discriminació laboral.

Per això, en aquesta jornada de lluita, volem fer especial menció a les dones trans, que no sofreixen una doble, sinó una triple opressió: capitalista, patriarcal i transfòbica. Patint igualment, atacs misògins i una violència encara més descarnada que es pretén invisibilitzar. També és violència la difusió de discursos d'odi recolzats per les institucions, des de les quals s'arriba a afirmar que la decisió de fer la transició és provocada per traumes o trastorns com el TEA, tal com va ocórrer amb la presentació del llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado organitzada per la Universitat de les Illes Balears.

Malgrat que la llei trans s’hagi aprovat gràcies a l’esforç de les activistes trans i la seva lluita incansable, veiem que no és suficient: les persones no binàries i les migrants irregularitzades queden fora de la llei. A més a més, els professionals sanitaris no comptaran amb cap classe de formacions per poder atendre correctament a les persones trans, ni tampoc garanteix altres drets fonamentals pel desenvolupament digne de les vides trans, com en són el dret a l’habitatge o a la inserció laboral.

Som decididament anticapitalistes, perquè l’estat capitalista, a través de les seves polítiques d’austeritat i privatitzacions, implica una sobrecàrrega més grossa per a les dones treballadores que sostenim el pes de la reproducció de la vida. El capitalisme s’encarrega de garantir el poder de les classes dominants sobre les classes populars, mentre nosaltres continuem cada vegada amb pitjors sous, horaris partits, més temporalitat, menys possibilitats de conciliació i més precàries.

Malgrat aquesta precarietat, malgrat l’opressió i malgrat els discursos d’odi d’aquells que volen veure reduïts els nostres drets i llibertats, les dones continuam organitzades per un feminisme de classe i transinclusiu, davant unes institucions capitalistes insuficients per acabar amb el terrorisme patriarcal.

Avui també hem de parlar d’aquestes institucions, perquè són les mateixes que no dubten a reprimir aquelles que qüestionen el capitalisme i el patriarcat a través de la violència sexual orquestrada per l’Estat. En aquests darrers mesos hem vist com diversos policies nacionals s’han infiltrat en els moviments socials anticapitalistes, sindicals i de l’esquerra independentista dels Països Catalans durant prop de tres anys. Així, perpetuant la violència institucional contra les dones a través de policies infiltrats que no dubtaven a aprofitar les relacions sexoafectives, fins amb vuit dones activistes per recaptar informació i combatre els espais de contrapoder que hem creat. A través de l’engany, l’abús de poder i negant la possibilitat de consensuar, aquests policies cercaven infiltrar-se dins els moviments socials. Tot això, sota la responsabilitat de Grande-Marlaska i l’autoproclamat govern més progressista i feminista de la història; el mateix que no dubta a desplegar les estratègies de la guerra més bruta contra les activistes, vulnerant els drets fonamentals de les dones, com per exemple, el dret a la intimitat o a la lliure associació i participació. D’aquesta manera, eternitzant la repressió i la violència sexual institucionalitzada contra nosaltres com a part de l’essència de l’estat capitalista que, un altre cop (tal com no ens cansam de denunciar) s’alia criminalment amb el patriarcat.

Som conscients que la lluita feminista pot ser el far per a la millora de les condicions de les classes populars, com a través de l’organització i les estratègies de resistència podem fer trontollar els fonaments de qui ens explota i ens oprimeix. Per això, hem sortit avui plegades al carrer: per aconseguir transformacions reals d’estructures i consciències. Encara que la nostra tasca és immensa, no desistirem en la feminització de les lluites socials.

Les dones treballadores formam part de totes aquestes lluites: formem part dels sindicats de classe, del moviment per a l’habitatge, del moviment ecologista o de la lluita antiracista. Som i formem part de totes les lluites socials i revolucionàries. Sabem que és la nostra unió la que tendrà la força per assolir transformacions reals de les estructures que reprodueixen la nostra explotació. I no només ens neguem a ser còmplices de la reacció, sinó que a més lluitarem contra ella; ens aixecarem sense descans contra qualsevol forma d’opressió que sofreixin les treballadores.

Que aquest 8M no es quedi aquí! Hem de continuar construint espais de contrapoder i alternatives perquè aquells que ens volen doblement explotades, ens trobin doblement revolucionàries!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any
"Jin, jiyan, azadi" (dona, vida, llibertat)
Valoració:1menosmas
Per Carme, fa dervers d'un any
Després de llegir aquest manifest, espectacular, veig que vaig anar a la manifestació correcta. Un poc per casualitat, la veritat, perquè no tenia les idees molt clares.
Supòs que no es va publicar abans per no entrar en competició: hauria 'arrassat'.
Per cert, la majoria de dones eren joves, molt joves i és que la joventut no té tants de prejudicis.
👏👏👏👏👏👏👏
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente