Dia 11 de febrer de 1873 es proclamà a Madrid, i successivament a diverses capitals provincials, la república. El canvi en la prefectura de l'Estat, pionera a l'Europa contemporània, es derivà de l'abdicació del monarca italià Amadeu I, de la dinastia de Savoia, que abandonà la cort espanyola per considerar «impossible trobar solució a tants mals».

La proclamació de la república, amb una efímera vigència fins el cop d'estat del general Martínez Campos, donà inici a un període d'avenços dins la política espanyola. Amb quatre presidents, el nou règim polític oscil·là entre la perspectiva centralista, que volia mantenir el model jacobí, i el federalisme, a imatge dels Estats Units d'Amèrica, que volia convertir l'Estat en un conglomerat d'estats federats.

A partir del mes de maig, aquest segon corrent s'imposà, amb la proclamació de Francesc Pi i Maragall, president federalista, i l'elaboració d'un esborrany de constitució republicana i federal, que mai no entrà en vigor. Segons aquesta carta magna, les Illes Balears conformarien un estat propi dins una federació, cadascuna de les quals dotades d'amples facultats d'autogovern i amb la possibilitat de dotar-se d'una constitució pròpia.

Abans d'això, a tenia considerable suport entre els cercles republicans mallorquins, fins i tot abans de la proclamació de la república. Durant els primers anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874), diversos casinos republicans federalistes s'obriren arreu de Mallorca, i fins i tot s'elegiren diputats a Corts i a la Diputació Provincial candidats d'aquests corrents polítics.

Dins les institucions, el suport a la república fou gairebé unànime. Tant el govern provincial com diversos ajuntaments d'arreu de l'illa inclogueren en el seu ordre del dia mocions per a congratular el nou govern republicà i, davant la tendència encara centralista del primer govern, reclamar la constitució d'un estat federal. Valen d'exemple les decisions de l'Ajuntament de Palma, que prenien per seu els «principis del nou ordre republicà» i, com a primera passa, retiraven el tractament de 'Vostra Senyoria' dels regidors per apel·lar-los només com 'Ciutadà'.