El projecte arqueològic 'Cabrera: l'illa presó dels soldats de Napoleó', liderat per l'Institut Nacional de Recerca Arqueològica Preventiva (INRAP, per les seves sigles en francès) i del col·lectiu AASCAR, ha finalitzat la segona missió d'exploració al Parc Nacional Marítim-Terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. Un equip d'onze investigadors de cinc institucions franceses ha tornat a explorar l'illa gran, durant la segona quinzena de novembre, com a part d'una fase d'identificació preliminar.

El projecte compta amb la col·laboració del Parc Nacional i està autoritzat pel departament de Patrimoni del Consell de Mallorca. Es tracta de la investigació més ambiciosa feta mai sobre la captivitat d'uns dotze mil soldats francesos a l'illa de Cabrera entre 1809 i 1814 després de ser capturats per l'exèrcit espanyol una vegada finalitzada la batalla de Bailén.

Els investigadors (arqueòlegs, historiadors, experts en guerres imperials i en antropologia del soldat) han centrat l'atenció, en aquesta segona visita, en els anomenats «rafalés», presoners que s'agruparen en petites comunitats desvinculades de l'estructura militar en la qual s'havien organitzat els captius. Sovint, s'aïllaren en coves remotes i de difícil accés. Així, s'han pogut redescobrir tres coves que fins ara s'havien mantingut inaccessibles. L'exploració d'aquestes tres cavitats subterrànies ha estat un dels punts culminants de la missió d'enguany.

Els primers indicis d'ocupació assenyalats (pintades amb noms a les parets i botons de regiment) confirmen la presència de presoners francesos en el període estudiat. Els arxius de la Fundació Napoleó i del Servei històric de la Defensa francès ja han identificat alguns dels soldats que van deixar gravat el nom a les parets de les coves explorades. Aquesta segona missió s'emmarca en el projecte 'Any Napoleó 2021' i ha consolidat les dades adquirides el 2021 tot confirmant l'elevat potencial arqueològic d'aquest conjunt històric de primer ordre, totalment conservat.