bruma
  • Màx: 15°
  • Mín:

El Govern acosta el català als refugiats ucraïnesos: «Tenen el dret de conèixer la llengua pròpia del territori que els acull»

La Direcció General de Política Lingüística ha reeditat recentment el llibret A l’abast, amb el qual es vol aproximar la llengua catalana als nouvinguts. Es tracta d’una reedició d’un material publicat originalment el 2001 pel COFUC (actualment, Institut d’Estudis Baleàrics) i que ara s’ha actualitzat i publicat en 14 llengües, una d’elles l’ucraïnès.

D’aquesta edició se n’han fet prop d’un miler d’exemplars que s’han repartit a persones que han arribat refugiades del conflicte i als centres escolars, a més de centres d’atenció de persones nouvingudes, entitats i institucions.

La versió en ucraïnès d’A l’abast s’ha distribuït acompanyada d’un escrit en què es dona la benvinguda i es facilita informació sobre la realitat lingüística i cultural de les Balears. Fruit de l’èxit d’acollida d’aquest material, està previst fer-ne una reedició.

Amb l’edició del material en aquesta llengua s’ha volgut donar resposta a la situació produïda arran del conflicte bèl·lic a Ucraïna i facilitar l’acollida a les Illes Balears a les persones refugiades d’aquest país. Així, es pretenia atendre les necessitats lingüístiques dels nouvinguts i també les de la comunitat ucraïnesa que viu a les Illes Balears des de fa més temps.

La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha fet èmfasi en la importància d’aquest material «pel moment d’emergència social que viu la comunitat ucraïnesa». Defior ha defensat que «tenen el dret de conèixer la llengua catalana, la llengua pròpia del territori que els acull, i facilitar-los la integració al lloc on viuen».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tothom és més normal que els pancastellanistes, fa 2 mesos
Segurament aprendràn Català més aviat i amb més ganes i il.lusió que la majoria d'immigrants castellanoparlants de llengua materna.
S'hauria d'estudiar com és possible que les persones amb origen de països amb una llengua distinta a la castellana, algunes fins i tot amb alfabets diferents i que han de fer un doble i un triple esforç, comprenguin la nostra singularitat idiomàtica i aprenguin la nostra llengua, mentres que els de parla castellana, o com diuen ells.espanyola, son tan reacis a parlar i a escriure el Català i en més d'una ocasió, se mostrin violents amb els catalanoparlants i tenguin "cel.lules" organitzades per adoctrinar mentint i enganant a la gent, per assolir la desaparició de la nostra llengua a la nostra terra.
Hi ha un grup, crec que son ultres de la extrema dreta, que ténen paradetes repartides per tota Palma i pels pobles i van demanant signatures perque el Català sigui prohibit a l'escola, amb la mentida de que tot se fa en awuesta llengua i que els forasters també ténen dret a rebre les classes en Castellà perque és la seva llengua materna.
No sé si ho fan perque ténen plans per imposar-se damunt dels que som d'aqui, per en un futur desfer-se de noltros expulsant-nos de ca nostra, si és simple ganduleria i analfabetisme funcional, si és manca de capacitat d'aprenentatge o si és que son tan limitats d'idees que no.poden concebre un país multicultutal i imposen que hi hagi per tot únicament la llengua de Castella, país llunyà a les Illes Balears en tots els sentits, al que res tenim per agrair.
Sia com sigii, benvinguts sigiin els ucrainesos.que venen temporalment fugint de la guerra. I els que volem aprendre la nostra llengua i ser uns més a dins del nostre poble, que siguin doblement benvinguts. A veure si entre tots els llevam la ronya i el rovell mental als pancastellanistes mentiders, destructors, ganduls i desagraits i els integram d'una vegada a dins la nostra pacífica, productiva i bona gent de la nostra societat.
Valoració:5menosmas
Per xisca, fa 2 mesos
I com les podem obtenir?
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente