El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha participat aquest dimarts en l’AEPIBAL Day, la primera Trobada Nacional d’Emmagatzematge Energètic que s’ha celebrat a València, i ha reclamat a l’Estat la necessitat que tenen les Illes Balears de tenir un marc regulador específic per a l’emmagatzematge de renovables i la seva venda posterior.

Durant el panell 'Emmagatzematge i renovables: la hibridació com a oportunitat per al desplegament de l’emmagatzematge', Malagrava ha reclamat a l’Estat un mercat d’emmagatzematge que doni seguretat i un preu just per desenvolupar renovables. «No ens podem permetre perdre ni un kWh de renovables, és essencial que disposem de totes les eines legals i reguladores per tal de poder emmagatzemar aquesta energia, i és per això que demanam a l’Estat que hi hagi un mercat d’emmagatzematge que doni seguretat i que tengui en compte la situació i les condicions insulars».

El director general s’ha referit en aquest punt al Reial decret 4/2019, de Règim Especial per a les Illes Balears, i concretament a l’article 7.2, que estableix que «El Govern podrà atorgar un règim retributiu específic per a noves instal·lacions renovables en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears». En aquest sentit, ha declarat que «entenem que el Ministeri s’ha enfrontat a una crisi rere l’altra, però amb l’emergència climàtica que vivim no podem frenar el desenvolupament de renovables, i un règim retributiu possibilitaria un desenvolupament d’instal·lacions sense necessitat d’ajuts estatals».

Malagrava també ha indicat que, per exemple, Menorca té pics de consum de 120 MW a l’estiu i de 50 MW durant l’hivern, i que la previsió per al 2023 és de 150 MW de potència, fet que fa necessari aquest emmagatzematge. «Tenim la necessitat d’emmagatzemar cada kWh de renovables, ja que en el conjunt de les Illes els pics de consum són de 1.300 MW, i som conscients que cada kWh conta», ha afegit.

Finalment, Malagrava ha explicat que el Pla de Transició Energètica, que es troba en procés d’elaboració, estableix que Balears ha d’arribar als 2000 MW de renovables en els propers deu anys, el que suposa créixer a un ritme de 200 MW per any. Així mateix, ha insistit en la necessitat de reduir el consum. «Igual que no ens podem permetre perdre ni un kWh generat amb renovables, tampoc ens podem permetre seguir augmentant el consum. Per a l’any 2030 hem de reduir el consum un 50 %, i això ho aconseguirem amb la implantació de renovables i amb l’arribada d’un segon enllaç».