El president de la Plataforma d'Infància, Carles López, ha indicat que, des de 2018, «s'ha avançat en polítiques públiques d'infància» a l'Estat espanyol però ha advertit que es constaten «mancances pressupostàries, falta d'equitat i vulneracions dels drets dels nins, nines i adolescents».

«S'ha avançat en polítiques públiques d'infància però és necessari resoldre aquesta manca de recursos econòmics, de desenvolupament normatiu i de perspectiva d'infància», ha subratllat López aquest dimarts en una roda de premsa.

En l'informe, les ONG d'infància reconeixen «grans avanços» en matèria de drets d'infància en els últims quatre anys com l'aprovació de la Llei orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la violència (LOPIVI), i de la LOMLOE, la creació del Consell Estatal de Participació Infantil o mesures com l'Ingrés Mínim Vital (IMV), els complements d'infància o la garantia infantil.

Si bé, avisen que aquestes mesures no han tengut encara un impacte real en la vida dels nens i nenes, i demanen que s'inverteixin més recursos, i que les polítiques públiques tenguin un enfocament d'infància.

En concret, sobre la salut mental, la responsable de programes de la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes, Gema Rodríguez, ha indicat que «posa els pèls de punta» l'augment dels trastorns mentals en un 47%. A més, ha afegit que s'han «triplicat o quadruplicat els diagnòstics de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)» des de 2019, i els comportaments suïcides han augmentat fins a un 59%.

Segons indica l'informe, l'Estat espanyol és un dels Estats europeus amb major prevalença en problemes de salut mental entre nins, nines i adolescents». Per això, recomanen posar en marxa una «Política Nacional de Salut Mental de la Infància i l'Adolescència, crear i reconèixer l'especialitat de Psicologia Clínica de la Infància i l'Adolescència, i implementar la figura del psicòleg en els centres educatius.

La xifra més alta de pobresa infantil en cinc anys

D'altra banda, les organitzacions d'infància apunten la necessitat de destinar recursos econòmics a reduir la pobresa infantil i acabar amb la falta d'equitat. El risc de pobresa infantil a l'Estat espanyol ha augmentat del 27,4% en 2020 al 28,9% en 2021, representant la xifra més alta de pobresa infantil en els últims 5 anys.

Així mateix, consideren fonamental que es duguin a terme els desenvolupaments normatius necessaris per a garantir la protecció integral de la infància enfront de la violència que recull la LOPIVI.

En aquesta línia, demanen l'aprovació d'una llei que estableixi l'especialització dels òrgans judicials i la Fiscalia per a les causes penals per delictes contra nens i nenes; i els desenvolupaments autonòmics necessaris per a posar en marxa amb totes les garanties les figures del coordinador de benestar en l'àmbit educatiu i del delegat de protecció en l'àmbit de l'oci i temps lliure i l'esportiu.

A més, les ONG d'infància criden l'atenció sobre el fet que, des de 2016, l'Estat espanyol no compti amb un Pla Estratègic Nacional d'Infància i Adolescència, encara que reconeixen que actualment s'està elaborant l'Estratègia Nacional sobre Drets de la Infància i l'Adolescència (ENDIA) 2030.

Ajuda universal a la criança

Altres de les recomanacions que recull l'informe són: posar en marxa una ajuda a la criança de caràcter universal a través de deduccions fiscals reemborsables; garantir l'accés al menjador escolar a tots els nens i nenes en situació de pobresa; augmentar la despesa pública en beques i ajudes a l'estudi; posar en marxa mesures per a prioritzar l'acolliment familiar i assegurar que l'atenció en centres d'acolliment és l'últim recurs.

Igualment, suggereixen garantir que el nou procediment d'avaluació de l'edat incorpori els Dictàmens del Comitè dels Drets del Nen i la jurisprudència del Tribunal Suprem; garantir el dret a una educació inclusiva i de qualitat a tots els menors amb discapacitat; o enfortir els canals estables de participació infantil en els òrgans de les Administracions locals, autonòmiques i estatals.

En la presentació de l'informe hi han participat quatre menors --David (16 anys), Amalia (18 anys), Jus (14 anys) i Santi (16 anys)--que han posat de manifest alguns dels problemes als quals s'enfronten.

No se senten escoltats pels adults

Han destacat que «no sempre» se senten escoltats pels adults, que «sovint» se senten «desprotegits» front de la violència, que a vegades no poden exercir el seu dret al joc o al descans degut al «ritme estressant» de la vida, o que no reben suficient informació per a navegar amb seguretat per Internet i detectar les notícies falses.