Pel que fa a les darreres notícies sortides a premsa amb relació a la clau del Regne de
Mallorca portada a l’illa per l’Ajuntament de Palma i datada en el segle XIX, la Comissió
Cívica Germanies 500 ha volgut remarcar que el fet que la peça no sigui la que els agermanats presentaren el gener de 1523 a l’emperador Carles V per a demostrar-li la fidelitat del poble mallorquí «no implica que la peça perdi tot el seu valor».
Sense encara conèixer exactament qui en va ser l’autor, del que no es pot dubtar és que coneixia la Germania: «El text que va gravar a les claus coincideix amb el que aporten Vicenç Mut i altres erudits del segle XIX, com Joaquim Maria Bover, el P. Lluís de Vilafranca o Antoni Furió. Així mateix, inclou la representació de l’escut de la Universitat del Regne de Mallorca i les armes reials de la Monarquia Hispànica, que, segons alguns autors, havien estat gravades a les claus. L’orfebre, doncs, s’hauria basat en la bibliografia existent en aquell moment per produir les claus».
Per això, la clau s’emmarca dins el procés de recuperació de la memòria de la
Germania mallorquina, iniciat amb el Trienni Liberal, i continuat, a partir de 1833, pel liberalisme. De fet, el moment de producció de les claus, cap a 1845, coincidiria amb la proclamació de Joanot Colom com a fill il·lustre de Palma per l’Ajuntament liberal (1841) i la reivindicació del moviment agermanat mallorquí i valencià i dels comuners castellans en obres com Los mártires de la libertad española (1853). «Les claus, doncs, són un objecte més de la recuperació de la memòria de la Germania mallorquina», apunten des de la Comissió Cívica.
Cal recordar que tant Eulàlia Duran com el P. Gabriel Llompart, dos historiadors de
reconegut prestigi, aconseguiren fotografies de les peces, que dataren com autèntiques del segle XVI en sengles articles, per la qual cosa la bibliografia donava suport a la pretensió de l’Ajuntament de Palma de portar les claus a l’illa. De fet, la presència de la clau a Mallorca ha permès estudiar-la en detall i corregir-ne la datació. «Res d’això no hauria estat possible sense els esforços de l’Ajuntament», reconeixen.
Per tant, consideren que la peça, pel simple fet de vincular-se a la Germania mallorquina, té prou rellevància històrica perquè el poble de Mallorca i les seves institucions es plantegin la possibilitat d’adquirir-la: «Encara que sigui una recreació historicista del segle XIX, s’emmarca en el procés de recuperació de la memòria dels agermanats i de la nostra història. A més, des del punt de vista material, és l’única peça coneguda lligada als agermanats. Per tots aquests motius, la clau és digna de formar part del patrimoni historicoartístic del poble de Mallorca».
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo tambe crec que, encara que no siguin les autentiques, tenen el seu valor, pel coneixement d ela causa, Trobo que si es possible, l¡ajuntamnet les hauria d'adquerir.
Quina ficada de pota, Pere? No saps llegir, o no entens el que llegeixes????
Comença l’estratègia de rentar la cara als nostres amics de Mes, per minimitzar la ficada de pota. Com es nota que s'acosten eleccions i cal mobilitzar la parròquia.