Cada dijous vespre, plogui, nevi o faci calor, un grup de cantaires es troben per demanar la llibertat dels presos polítics, el lliure retorn dels exiliats polítics i la fi de la repressió política. L'activitat és organitzada pel col·lectiu Música per la Llibertat i aquest dijous arriben a la cantada número 250.
Aquest dijous, 20 d'octubre, s'ha fet la Cantada per la Llibertat corresponent a la 250ena edició.
Reproduïm el manifest que es va llegir amb motiu d'aquesta fita.
Manifest
«Companyes i companys
Avui 20 d’octubre de 2022 s’acompleixen 250 setmanes que els integrants de 'Música per a la llibertat' ens reunim a Cort cada dijous per demanar coses com «llibertat pels presos polítics catalans», «amnistia», «prou exilis», «llibertat d’expressió»... també per reivindicar idees com «democràcia», «dret d’autodeterminació», «dret a viure en català», «independència», «Països Catalans»...
Dues-centes cinquanta setmanes són moltes setmanes; ho hem anant fent amb fred o amb calor, amb claror o amb fosca, amb i sense distància de seguretat, amb màscara o sense... Dos-cents cinquanta és el que en diríem a Mallorca «un número rodó»; pot ser seria un bon moment per fer una «aturada» i demanar-nos: Per què ho feim?
Potser volem sortir als diaris establint un nou rècord? Potser aspiram a poder fer un bon concert? Potser ens agrada dotar antigues cançons amb noves lletres? Potser no tenim res més a fer els dijous horabaixa? Pot ser...? El que sigui, tant se val...
Tot i no ser molts, segur que hi hauria respostes ben diverses, però pensam que hi ha una raó subjacent, una mena de fil conductor que ens uneix a tots, és aquest:
No volem acceptar com si fossin «normals» realitats que no ho són
• Perquè no és normal dir que «organitzar una votació» dins un Estat que no ho permet, sigui el mateix que fer un «cop d’estat».
• Perquè no es normal que, per poder votar, s’hagin d’amagar les urnes a trasters o als maleters del cotxes.
• Perquè no és normal que la Policia colpegi votants indefensos.
• Perquè no és normal empresonar una persona per enfilar-se damunt un cotxe per haver demanat a la gent que es tranquil·litzi.
• Perquè no és normal que un jutge digui que demanar tranquil·litat a la gent sigui un «comportament tumultuari».
• Perquè no és normal enviar joves rapers a la presó.
• Perquè no és normal que, amb els doblers de tots, polítics triats democràticament siguin espiats.
• Perquè no és normal que un Estat organitzi «La Operación Catalunya» i no passi res.
• Perquè no és normal que, desprès de 250 setmanes, prop de 4000 catalans segueixin imputats.
• Perquè no és normal dir que «hi ha llibertat d’expressió» però que cal que la Policia ens «protegeixi» cada dijous.
• Perquè no és normal que, quan alguns vianants ens increpen o es posen violents, la Policia ens demani la documentació a nosaltres.
• Perquè no és normal que, després de 250 setmanes, els mitjans de comunicació locals ens facin tan poc cas...
No acabaríem avui, i és hora d’anar a sopar!
Com diu el nostre «crit de combat» de cada dijous: Són 250 setmanes seguides i seguirem!»
Ciutat, 20 d'octubre de 2022
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Escach Muchos de ellos catalanes. Lo sabías?. Una gran tradición esclavista la de Cataluña. Otra realidad impepinable.
S. XIX i anteriors. La realitat és la que és. Deien els esclavistes.
"El sujeto sometido no es siquiera consciente de su sometimiento.El entramado de dominación le queda totalmente oculto. De ahí que se presuma libre ". - Byung Chule Han - El poder tiene formas muy diferentes de manifestación. La más indirecta e inmediata se exterioriza como negación de la libertad. Esta capacita a los poderosos a imponer su voluntad también por medio de la violència contra la voluntad de los sometidos al poder.........
Es la que és?o es la que voleu que sigui ? perquè jo hi veig moltes "anomalías" per una realitat normal. En Mao feia el mateix amb el Tibet, i al dia d'avui el Dalai Lama encara no ha pogut tornar al Tibet.
La realidad es la que es. Aceptarla como normal o no, es problema de cada uno.
Un manifest necessari que simplement diu veritats, digne, senzill i bo d’entendre. Penso que ho podria signar qualsevol persona demòcrata, però malauradament no crec que cap institució de Mallorca estigui disposada a signar-ho. Aquesta es la democràcia que ens governa.