També hi han assistit, entre d'altres, el batle d'Alaró, Llorenç Perelló; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, i el nebot de Jaume Ordinas, Antonio Cortés Ordinas.
Les restes de Jaume Ordinas foren localitzades a Porreres el febrer del 2021, a partir de les tasques que va dur a terme l'equip tècnic de la Societat de Ciències Aranzadi, dins la segona fase d'excavacions i exhumacions de les fosses del cementeri municipal (III Pla de Fosses 2020-2021 del Govern de les Illes Balears).
En concret, les restes d'Ordinas es varen trobar a la fossa número 11, intacta sota el bloc de nínxols, que disposava de dos nivells i en la qual es varen localitzar un total de dotze individus: tres a la part superior i nou a la inferior.
Així, la seva identificació se suma a les de Miquel Cabot Dolç, identificat el mes de maig passat, i Miquel Pasqual Quetglas, Bartolomé Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, identificats l'octubre de l'any 2021, tots localitzats també a la fossa núm. 11, i a la d'Antoni Company Oliver, localitzat a la fossa núm. 12 i identificat el gener d'aquest any 2022.
La presidenta del Govern ha explicat que dies com el d'avui «ens fan sentir més honestos com a poble, més lliures» perquè «cada vegada que obrim una fossa tancam una ferida i cada vegada que ensenyam memòria democràtica a les escoles som un poble més valent». Armengol ha defensat la figura d'Ordinas: «els digueren els vençuts, però en Jaume va guanyar. Perquè hem superat una dictadura, som lliures, vivim en una democràcia; però les democràcies les hem de lluitar i batallar cada dia, res ens és regalat».
«Avui també és un dia de record a totes les persones que el feixisme va voler fer desaparèixer i condemnar-les a l'oblit. Com a societat, tenim un deute pendent amb la memòria democràtica. Encara hi ha molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. Properament, posarem en marxa el IV Pla d'Exhumacions per tal de continuar aquesta feina i acabar d'obrir totes les fosses que resten per exhumar i en què és viable fer-ho», ha afegit el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, per part seva.
Identificació a Porreres
Al cementeri de Porreres, el Govern de les Illes Balears ha impulsat diferents campanyes d'excavacions i exhumacions que han permès recuperar un total de 114 víctimes de la repressió franquista —49 recuperades en la campanya de l'any 2016, de la qual fou promotora l'associació Memòria de Mallorca, i 65 durant les darreres excavacions, fetes per Aranzadi entre febrer i març del 2021. D'aquestes, 14 víctimes varen ser identificades i retornades a les seves famílies a partir dels treballs realitzats l'any 2016. La segona intervenció duita a terme l'any 2021 suma, a hores d'ara, sis identificacions més.
Fins avui, a les Illes Balears s'han pogut recuperar en total les restes d'almenys 220 persones assassinades durant la Guerra Civil i el franquisme, de les quals ja se n'han identificat 40, amb Jaume Ordinas, i se n'han retornat 37 a les seves famílies.
Jaume Ordinas Arrom, natural d'Alaró, li deien en 'Fonoi'. De professió, sabater, estava afiliat a la societat instructiva 'L'Aurora'. Va ser detingut l'agost de 1936, empresonat a Can Mir i assassinat amb el grup de la treta del 15 de gener de 1937 a la Creu de Porreres amb només divuit anys. Les restes foren localitzades a la fossa número 11 del cementeri municipal.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La família del batle, que ara reb les restes, era del bàndol de feixistes. Ara és del pp. Això dona fe que és la mayeixa cosa.
Molta pena, i molta ràbia. Massa gent bona va perdre la seva vida, en mans de vulgars assassins. Ni dretes, ni esquerres, mes aviat de dretes i d'esquerres. TOTS hi sortiren perdent. Però les dretes quedaren governant a un poble sotmès, i això NO SE POT FER.