algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
16°

Eivissa celebra un debat sobre la seva identitat insular

Més de cinquanta persones han assistit aquest dissabte a la Jornada sobre Identitat Insular que ha tengut lloc al Saló de Plens del Consell d'Eivissa. La Jornada ha comptat amb les intervencions del politòleg i doctor en Història Miquel Carranza Guasch i del doctor en Ciència Política i professor de Dret Constitucional del Departament de Dret Polític de la UNED Carlos Fernández Esquer.

Entre altres qüestions, s'ha tractat un dels reptes més importants, en l'àmbit institucional, dels anys vinents: actualitzar i fer encaixar el sistema electoral en la realitat de les Balears del segle XXI.

Carranza, membre de la direcció interinsular d'Esquerra Unida Illes Balears (EUIB), ha desgranat l'evolució de la identitat insular i com afecta el sistema de partits i el repartiment electoral que es fa per illes. El politòleg ha fet un repàs històric, sobretot des de principi de segle XX, que ha servit per a conèixer o entendre els motius que han dut a Eivissa a lluitar per un «patriotisme» o un altre. De com Eivissa ha passat de ser el «centre nacional dels eivissencs», a defensar un patriotisme espanyol a conseqüència del franquisme i, posteriorment, amb l'Estatut d'Autonomia, a construir una identitat balearista que, avui dia, «encara no s'ha completat».

Carranza ha explicat per quin motiu, actualment, cap illenc s'autoidentifica com a balear, sinó que els ciutadans de les illes continuen considerant-se només de la seva illa. Però, segons ha argumentat, el patriotisme sí que queda dividit, amb el pas del temps i els diferents corrents polítiques i socials, fins a arribar a l'actualitat, on es barregen noves propostes territorials i demogràfiques, amb les clàssiques ja comentades. «Una riquesa que caldria veure com a això, diversitat i riquesa», ha assegurat.

Fernández, per part seva, ha xerrat de conjunts de votants, de llistes tancades i bloquejades, del repartiment d'escons i, pel que fa a les illes, dels fluxos migratoris i elements socials que afecten en l'evolució del panorama electoral. Dels temes tractats, la reforma del sistema electoral ha estat un dels principals, amb propostes i comparatives entre ciutats i comunitats, i introduint idees i propostes actives en països veïns.

A banda, segons ha explicat, el repartiment d'escons té molts factors en compte, no només el nombre de votants. La mortalitat i la geografia, per exemple, són determinats. Finalment, el fet de desbloquejar les llistes i dotar de major força de decisió els votants podria ser un dels punts més interessants, no només a les Balears, sinó a tot l'Estat espanyol. Fernández, provinent de fora de les Balears, ha deixat clar als assistents que «l'actual situació electoral a les Balears és injusta, sobretot pel que fa a l'illa d'Eivissa, infrarepresentada al Parlament en comparació amb la resta d'illes».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.