Disset piscines a la setmana s'han construït a Mallorca des de 2015, segons un estudi de Terraferida

Els resultats són encara preliminars però destaquen que un dels impactes territorials i urbanístics més destacats del període d'estudi és la construcció massiva de piscines lligada a la construcció de noves residències tant a foravila com als sòls urbans.

Mitjançant les fotos aèries s’han pogut identificar un mínim de 5.271 noves piscines entre els anys 2015 i 2021. D'aquestes, 1.765 s'han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. Així, les piscines a foravila suposen un terç del total i solen destruir molta superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal.

Aquesta és una xifra mínima pel fet que no es poden identificar aquest tipus d'infraestructures si estan cobertes, la imatge no és de prou qualitat o l'excavació observada a la imatge genera dubtes. Terraferida ha comptabilitzat només les piscines d'obra i ha descartat les desmuntables, que també han proliferat els darrers anys, especialment al sòl rústic.

Dins aquests sis anys, doncs, s'haurien construït un mínim de 17 piscines a la setmana, el que suposa una mitjana de 880 piscines cada any. Les 5.271 piscines de nova construcció s'han de sumar a les 43.697 que ja existien a Mallorca abans del 2015 el que fa un total de 48.968 piscines a l’actualitat.

Al conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500 i varen ser comptabilitzades per un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg entre 2006 i 2015.

Aquest estudi ja advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears pel consum molt elevat d'aigua que tenen i per l'evaporació que s'hi produeix, que va ser quantificada en gairebé cinc milions de litres a l'any i que representa prop del 5% del consum urbà.

Les noves piscines han estat desglossades per municipis. Palma és on se n’han construïdes més en els darrers sis anys (448) però destaca el cas de Santanyí amb 400 i una població molt menor. Segueixen aquests dos municipis el de Manacor (388), Marratxí (366), Llucmajor (318), Calvià (314), Campos (284) i Artà (151), per citar els 10 primers. La densitat de noves piscines per habitant del període 2015-2021 l'encapçala Santanyí seguit de Campos, Sineu i Artà.

«Crida l'atenció que tots aquests municipis ja tenen problemes greus d'aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de les dessaladores, el que suposa un consum energètic molt elevat. Alguns ajuntaments fa setmanes que han ordenat mesures restrictives davant la manca d'aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d'omplir piscines o regar jardins. Que cap administració contempli restriccions a la construcció massiva de piscines dins les polítiques hídriques i amb un futur d'escassetat d'aigua és senzillament incomprensible», explica Terraferida.

Terraferida proposa sis mesures per a frenar aquest consum massiu d'aigua:
1. Prohibició definitiva de la construcció de més piscines a Mallorca excepte piscines públiques als pobles d’interior.
2. Protecció definitiva del sòl rústic amb la prohibició de noves edificacions disperses i restricció de la utilització del sòl rústic per a usos agraris i recreatius.
3. Reclassificació de tots els sòls urbanitzables a sòl rústic per impedir-hi nous desenvolupaments.
4. Implementació de mesures per a cobrir les piscines existents quan no s'usen per evitar al màxim l'evaporació.
5. Obligatorietat d'implementar sistemes de depuració i reutilització d'aigua eficients per a piscines que no en disposin.
6. Tarifes progressives en el preu de l'aigua que gravin el consum abusiu lligat a piscines i jardins d'alt consum.