Un centenar de persones s'han sumat aquest divendres horabaixa a la manifestació convocada per les associacions Andiara, Kal-Melanina i Thakhi-runa, i han dit «prou» a les polítiques migratòries que, afirmen, «assassinen en el Mediterrani».

Segons ha informat la responsable d'Andiara, Abir Kellitou, en declaracions als mitjans, «recentment va haver-hi una massacre a la frontera de Melilla, on van morir moltíssimes persones i aquest divendres es volia denunciar que a les Balears no hi ha aquests problemes, però sí uns altres, com un Mediterrani banyat de sang, un cementiri on cada vegada jeuen més vides».

Segons ha continuat dient Kellitou, «la intenció de la manifestació d'aquest divendres és denunciar que en aquest escenari de turisme i platja està succeint una massacre, que és conseqüència de les polítiques migratòries que hi ha».

«Volem mostrar que hi ha moltes persones que intentant fugir de la militarització i de la violència que hi ha en el control fronterer, es juguen la vida agafant una barca i, per desgràcia, moltes d'elles no arriben», ha explicat la responsable d'Andiara, qui ha destacat que «la intenció és visibilitzar que al Mediterrani hi ha una ruta cada vegada més creixent que és la d'Algèria-les Balears, que s'està cobrant moltes vides, i que els que tenen la sort d'arribar a les costes d'aquest arxipèlag s'han d'enfrontar a moltes barreres, que dificulten la seva inclusió social, perquè no hi ha protocol d'acolliment una vegada arriben a la costa».

Drets de les persones migrants

Per tot això, Andiara, Kal-Melanina i Thakhi-runa han reclamat «estudis i recerques sobre els qui arriben a les Balears, per a saber en quines condicions estan; que es creïn protocols, en un context de treball interdisciplinari i interinstitucional per a garantir els drets dels migrants una vegada arribin a les Illes; i, finalment, que no es financi amb impostos de tots polítiques migratòries que negocien amb països dictatorials com el Marroc, Líbia i Turquia».

Així mateix, han reivindicat «que s'acabi amb aquesta divisió entre migrants de primera i de segona». «No pot ser que hi hagi migrants occidentals, del nord global, als qui es faciliti permisos de residència i protocols d'acolliment en temps rècord i la resta de persones, del sud global, subsaharians i magrebins principalment, se'ls posin totes les traves que se'ls posen i es violin els seus drets constantment», consideren. «Això és racisme institucional. Per tot això volem mobilitzar a la ciutadania i junts dir prou», han sentenciat.