Aquest divendres, els encausats en el cas Confeti han rebut la sentència que acaba amb els 5 anys de llarg procés judicial contra 12 activistes, la majoria militants d’Arran, per una acció de protesta pacífica al Moll Vell de Palma contra la massificació turística.

Després que els encausats hagin aportat nombroses proves i testimonis, l'Audiència Provincial de les Balears ha dictat una sentència absolutòria per a tots els acusats.

Davant aquest resultat, Arran i Alerta Solidària han considerant necessari fer un seguit de consideracions:

• El procés arrenca per una acció, amb confeti, pancartes i bengales, al port de Palma. S’hi pretén posar en qüestió el model econòmic imperant a l’illa, de foment sense límit del sector turístic massiu, que tantes nefastes conseqüències comporta, al territori i a la precarietat laboral. No hi ha danys. No hi ha ferits. En deu minuts no queda ningú al moll i els turistes i treballadors de les terrasses, com afirmen en seu judicial, reprenen el que feien amb normal tranquil·litat. Idò, com es justifica un procés penal, amb acusacions de fins a 4 anys de presó, i a més amb una llista confeccionada a posteriori, a partir dels fitxers policials d’activistes polítics i, per cert, il·legals? Dels 12 encausats, només dos formaven part del grup d’activistes. La resta, com van assegurar al judici, no eren al port de Palma i només un, cobria la notícia com a fotoperiodista.

• D’una simple acció de protesta se’n deriva un procés penal en un país on, formalment, el dret de protesta està protegit per la constitució que, a més, encomana als poders públics la seva defensa i promoció. I doncs què ha passat? La resposta no està ni en el dia dels fets ni en el contingut de la sentència, sinó en el lapse de 5 anys que han passat d’ençà que, aquell 22 de juliol de 2017, un grup de joves d’Arran gosen qüestionar la joia de la corona, el turisme.

• L’Estat espanyol usa els procediments penals, la policia i la fiscalia, per cometre l’abús d’emprendre aquests processos sabedors que no encaixen en cap tipus penal. Ho fan a consciència per tal de castigar aquells que, amb la llei a la mà, no poden ser castigats sinó protegits. Un col·lectiu que reclama l’atenció per denunciar allò que consideri necessari no pot ser castigat amb cap sentència, però sí, a la pràctica, amb un procediment que pretén intimidar-lo i coaccionar-lo d’accedir a realitzar els drets civils més elementals, reconeguts en els textos legals estatals i internacionals. Com recull la sentència, el cas no arriba als jutjats per cap atestat elaborat pels agents que van anar al lloc dels fets (Policia Portuària, Guàrdia Civil i Cuerpo Nacional de Policía), sinó per un informe fet 50 dies més tard, remès per la Jefatura Superior de Policía. Un clar cas de persecució política amb l’objectiu d’intimidar l’organització Arran.

Finalment, les organitzacions expliquen que s'alegren molt que hagi acabat el procediment amb la lliure absolució, «però no ens distreuran de l’objectiu que perseguiem i que seguim perseguint: qüestionar el model econòmic basat en el turisme massiu que ens empobreix com a classe, com a poble i com a illa. Que l’Estat empri tots els seus mecanismes pràctics per aturar-nos només vol dir que anem pel bon camí».