algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
23°

[VÍDEO] Antoni Llabrés: «En la qüestió de la llengua a l'ensenyament hi ha hagut jutges que s'han investit de pedagogs»

Nou lliurament de la secció d'anàlisi d'Ona dBalears en la qual entrevistam el jurista i professor de Dret de la UIB, Antoni Llabrés Fuster, amb qui analitzam diverses qüestions relacionades amb l'actualitat jurídica i política.

Llabrés analitza la judicialització de l'ensenyament en català tant a Catalunya com a les Illes Balears, que atribueix a la involució que representa la sentència de l'Estatut de Catalunya del 2010 i a un cert «activisme judicial» que crea un «context hostil».

Llabrés també repassa les mesures impulsades a les Illes Balears, com els articles de la Llei d'Educació dirigits a «mantenir el model actual que marcava el Decret de Mínims i que ara tendrà rang de llei».

En el cas de Catalunya, s'analitzen les mesures impulsades per la majoria política «per sortir del pas davant la sentència del TSJC que obliga a fer un 25% de l'ensenyament en llengua castellana i que es troba en fase d'execució». Llabrés indica que «cal dir com apunt crític que el TSJC ha anat més lluny que el Tribunal Constitucional, que va dir que la vehiculiarietat del català no pot tenir caràcter exclusiu, però no parlava de percentatges». «Una cosa és que una llengua sigui vehicular i una altra cosa és que ho hagi de ser en un percentatge determinat».

Llabrés destaca que hi ha jutges que han assumit un paper «que és propi del legislador».

El professor Llabrés també analitza la decisió del Tribunal Suprem espanyol de «revisar els indults als líders independentistes catalans».

Podeu veure tota l'anàlisi en el següent vídeo:

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per inca, fa mes de 2 anys
Idò ben igual que més de dos i més de tres dins Conselleria d'Educació que se pensen que per haver fet feina des d'una càtedra, i ara des de dins d'un despatx tancat d'una conselleria, en saben el més mínim de com funciona i què necessita un centre de primària o secundària. Els mateixos que se resisteixen a exigir un C2 de català per poder exercir en un centre educatiu.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente