muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

L'exhumació de Mancor de la Vall acaba sense confirmar quin és el parador de les restes d'Adolfo Quesada

Ferran Aguiló

L'exhumació del cementiri de Mancor de la Vall ha finalitzat aquest dimecres sense que s'hagin trobat proves evidents que permetin confirmar la troballa de les restes d'Adolfo Quesada Ripoll, única víctima de la qual es tenia constància que estigués enterrada en la fossa municipal. «La intervenció no ha donat resultats positius, però ara sabem que hi ha familiars d'Adolfo Quesada i que continuen residint al que va ser el seu poble», ha destacat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius del Govern, Jesús Jurado.

L'Associació Memòria de Mallorca ha localitzat a Biniamar familiars d'aquesta víctima del franquisme, que han confirmat que Quesada era natural d'Inca, treballava a la pedrera des Murterar i era casat amb una biniamaresa. Ara per ara, el Govern ja fa feina perlliurar a la família el Certificat de Víctima del Franquisme i col·locarà, a més, al costat de la fossa un arbre de la memòria que li recordi en el cementiri.

«Estam tristos per no haver aconseguit poder trobar el cos del senyor Adolfo Quesada Ripoll, tot i que sabem que aquesta és una tasca complicada, tal com va passar en la recerca dels cossos del batle de Mancor de la Vall, Pau Crespí Vilallonga i del seu fill, al Cementiri d'Alaró. Contents perquè l'inici d'aquest treball en la fossa de Mancor de la Vall ha duit a trobar familiars de n'Adolfo Quesada Ripoll», ha afegit el batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga.

Durant els últims cinc dies, un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi ha realitzat un sondeig de 3x3 metres a la cantonada nord-oest del cementeri antic, exactament en el primer quadrant de la dreta del recinte original del cementeri, a tres metres de l'entrada, i fins i tot l'ha ampliat als 5x5 metres, sense que la intervenció hagi llançat resultats concloents. L'espai treballat coincideix amb l'assenyalat com a lloc d'enterrament d'aquesta víctima de la Guerra Civil, segons la documentació oficial de l'època i, en concret, segons les diligències obertes després del seu assassinat la nit del 4 al 5 de setembre de 1936 i recollides en la causa 402/1936.

Existeixen pocs dubtes que aquesta no fos la fossa en la qual varen inhumar el cos de Quesada, però l'absència de restes que coincideixin amb la descripció recollida en aquesta documentació, així com l'aparició de nombroses restes òssies en l'àrea intervinguda, corresponents al funcionament habitual del cementeri, no permeten establir un resultat definitiu.

La hipòtesi més probable, expliquen des d'Aranzadi, és que les restes d'Adolfo Quesada fossin remogudes en la remodelació del cementeri duta a terme en els anys 80, la qual va afectar el recinte antic del cementiri, i que siguin dipositades en l'ossari al costat d'altres restes. «A partir de la poca cultura material recuperada, principalment botons, així com de la seqüència estratigràfica, pensem que les restes dels 25 individus localitzats, d'edat diversa, i les cinc reduccions documentades en l'àrea intervinguda, pertanyen al funcionament habitual del cementiri de finals del segle XIX i principis del XX i serien, per tant, anteriors als fets de 1936», ha detallat el director de la intervenció, Jaume Servera.

«Només realitzant la intervenció podíem descartar la hipòtesi de la localització de les restes d'Adolfo Quesada en la ubicació que indicava la causa», ha explicat, afegint que «no obstant això, una vegada conclosa la intervenció de camp, les conclusions finals queden pendents del processament més precís de la informació recollida».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.