L'Obra Cultural Balear valora positivament el projecte de Llei d'Educació, després del seu pas per la ponència de la Comissió d'Educació del Parlament, perquè permet donar continuïtat al model lingüístic escolar de les Illes Balears. Des de les primeres versions de l'avantprojecte de la tardor de 2019, criticades en el seu moment per l'OCB, fins ara -amb l'aprovació del projecte i especialment, ja en fase parlamentària, del seu pas per ponència- s'hi han introduït «millores substancials» que permeten fer un balanç positiu del text resultant.

El model lingüístic que s'ha aplicat en el sistema educatiu de les Illes Balears en els darrers 25 anys, impulsat pel Partit Popular amb l'aprovació del Decret de Mínims, ha funcionat «raonablement bé» i ha comptat amb l'acceptació generalitzada de tots els sectors de la comunitat educativa. «És per això que ara, la plasmació explícita de les seves parets mestres en l’actual projecte de Llei d'Educació, deixant-ne la concreció a un futur desenvolupament reglamentari, permet donar-li la continuïtat que es mereix», ha explicat l'entitat.

Com és sabut, el model seguit fa de la llengua catalana, pròpia del país, l'eix vertebrador de l'ensenyament, tot reservant-li d'entrada una proporció equivalent a la meitat de l'horari escolar (resulta perfectament «legítimo que el catalán, en atención al objetivo de la normalización lingüística ... sea el centro de gravedad» del sistema educatiu: STC 337/1994).

La condició de vehicular per al català no s'hi preveu, no obstant, amb caràcter d'exclusivitat, sinó que el castellà, com a llengua oficial de l'Estat, hi té la mateixa qualificació, tal i com exigeix la jurisprudència constitucional (STC 31/2010). El model que s'articula, en tot cas, «ha d'assegurar el coneixement suficient i la capacitat d'usar correctament els dos idiomes en finalitzar l'escolarització obligatòria (el 'domini ple i equivalent' en les dues llengües oficials', d'acord amb el tenor literal de la disposició addicional 38a de la LOMLOE)». Per a assolir aquest objectiu i en atenció a variables contextuals de naturalesa objectiva, els centres educatius, en el marc del seu projecte lingüístic, podran continuar decidint sense problemes en quina de les dues llengües vehiculars s'imparteix la meitat de l'horari escolar restant.

«Atesa la situació de minorització de la llengua catalana i l'ommipresència i vigor del castellà en tots els àmbits de la vida quotidiana, cal esperar que els centres docents optin per continuar donant prioritat a la primera, ara més que mai, molt més enllà del mínim predeterminat per la llei i fins arribar, si cal, al màxim permès. En l’actual projecte de Llei, per tant, es reprodueix amb total exactitud -i ara, a més, amb rang de llei- el model lingüístic escolar vigent fins ara», ha remarcat l'OCB.

Així mateix, s'hi preveu l'establiment per part de l'administració educativa d'un sistema d'avaluació del nivell de compliment dels projectes lingüístics de centre, supervisat per la Inspecció Educativa, que en permeti la revisió i adequació en la mesura en què sigui necessari per a assolir els objectius de competència comunicativa dels alumnes i els propis de la normalització lingüística.

L'OCB valora positivament que el model lingüístic del projecte de Llei compti amb el suport d'una majoria molt àmplia de l'espectre parlamentari, però demana un esforç a tots els grups per a fer-la encara més gran. En aquest sentit, l'OCB fa una crida especialment al Partit Popular, apel·lant a la seva responsabilitat, a «tornar al consens lingüístic estatutari, del qual mai hauria d'haver sortit». «És ben hora de deixar enrere la pàgina negra del govern Bauzá (2011-2015), avui ni tan sols al Partit Popular, i no deixar-se arrossegar per grupuscles extremistes que pretenen convertir els centres educatius en camps de batalla al servei de la seva ideologia política. La comunitat educativa i la majoria social s'ho mereixen i ho reclamen», conclou l'OCB.