nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

El Consell Social de la Llengua Catalana aprova una declaració institucional perquè els poders públics assumeixin la normalització del català com un compromís prioritari

El Ple del Consell Social de la Llengua Catalana ha celebrat aquest dimarts el seu ple anual ordinari. Aquest ple correspon a l’any 2021 però, per qüestions d’agenda, ha tengut lloc aquest dilluns. A l’acte, que s’ha duit a terme al Parlament, hi han assistit una quarantena de persones, la majoria de les quals hi han participat de forma telemàtica.

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha presidit la sessió. La secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret; la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, i el president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, hi han actuat de vicepresidents.

A la sessió s’han aprovat els documents elaborats per la Ponència d’Actituds Lingüístiques i per la Ponència de Revisió. Pel que fa al primer, es fa èmfasi en la importància de les actituds en els processos de normalització, en especial en àmbits com els joves, la formació ocupacional, l’Administració de justícia i els cossos i forces de seguretat, l’atenció sanitària o els mitjans de comunicació. El document proposa actuacions perquè les puguin dur a terme les diferents administracions públiques.

D’altra banda, el treball elaborat per la Ponència de Revisió fa un recull de totes les propostes formulades pel Consell Social de la Llengua Catalana a través dels diferents documents aprovats d’ençà que es va recuperar aquest òrgan consultiu en matèria de normalització lingüística, amb l’objectiu de vehicular els acords del Consell Social i assolir un compromís en l’execució de les accions.

Així mateix, s’ha aprovat una declaració institucional adreçada a tots els poders públics perquè assumeixin la normalització de la llengua catalana com un compromís prioritari i adoptin les mesures encaminades a assolir aquest objectiu, amb l’assessorament d’aquest òrgan de consulta, planificació i assessorament en matèria de planificació lingüística. En el termini d’un mes, es convocarà la Comissió Permanent a fi d’establir un mecanisme d’avaluació del nivell de compliment de les mesures dictaminades pel Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, amb la participació del Govern, els consells insulars i els ajuntaments. Alhora, en el termini de sis mesos a partir de la celebració de la sessió de la Comissió Permanent, es durà a terme un ple extraordinari per donar compte de l'avaluació realitzada.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan de consulta, planificació i assessorament en matèria de planificació lingüística integrat per tots els sectors socials de les Illes Balears amb l’objectiu d’incorporar o reincorporar la llengua catalana als usos socials que li pertoquen com a llengua pròpia de les Illes Balears.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni F, fa mes de 2 anys

Consell de granots per falta d'aigua, per ventura valdria més anomenar-lo així, perquè no serveix per res, més enllà de fer creure el que no és. Un òrgan consultiu, certament molt onerós, que ningú consulta, veieu sinò les polítiques lingüístiques del govern, consells i ajuntaments de les Illes que són, pràcticament, inexistents pel que fa al català. Certes rodes de molí no s'empassolen ni vulgen, malgrat que al Consolat ho intentin de valent.

Valoració:2menosmas
Per Joanet, fa mes de 2 anys

Una altra reunió inútil, que només haurà servit per a justificar l'existència d'un consell que a part de reunions i qualque document no fa res més. ¿Existeix un Consell Social de la Llengua Castellana? No. ¿Per què? Perquè la societat castellanoparlant fa segles que ha normalitzat la seva llengua, com a llengua d'estat, i no necessiten aparentar que se'n preocupen. Entre els catalans és molt comú i freqüent fer consells i comissions per a tractar de com s'ha de normalitzar la llengua, però fer passes concretes per a normalitzar-la és una altra cosa. Basta fer una passejada per Palma per a veure que és més normal l'anglès que el català, a casa nostra; ara ja no tenim un sol enemic, sinó dos, i vista la voluntat dels nostres dirigents (que al cap i a la fi fan allò que volen els seus votants), no tenc cap dubte que aquesta situació és irreversible, i que la nostra llengua catalana (ara ja mig convertida en catanyol) només subsistirà –per un període més manco curt– com a llengua secundària i prescindible, fins a ser un simple símbol intranscendent de la particularitat regional d'aquestes illes. Només hi creuen quatre il·lusos en procés d'extinció. Només hi ha dues vies que farien possible (ei! només possible!) un procés vertader de normalització del català, i totes dues només poden existir per miracle: que l'estat espanyol reconegués, valoràs i potenciàs el plurilingüisme intern; o que els catalans ens féssim independents de veres. Abans que en passi cap d'aquestes, l'ase serà mort de rialles.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente