algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
13°

El Govern posa en marxa el primer curs de formació sobre memòria democràtica destinat al professorat de secundària

La Vicepresidència del Govern de les Illes Balears ha posat en marxa aquest dilluns, 10 de gener, una nova iniciativa impulsada a través de la Direcció General de Memòria Democràtica que duu per títol «L’ensenyament de la Memòria Democràtica: Història i recursos didàctics». Es tracta del primer curs de formació sobre memòria destinat als professors i professores de secundària de les Illes Balears, que es desenvoluparà fins al 12 de febrer en un total de deu sessions, reconegut amb 31 hores de formació del professorat.

«Incloure la memòria democràtica en el nostre sistema educatiu és molt important per formar els infants i joves en el respecte als drets humans i en la veritat del que va passar a Balears durant la Guerra Civil i la dictadura», ha afirmat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, per a qui «aquest objectiu és important per al Govern, és important per a la societat, i el seu assoliment dona inici avui amb les sessions formatives per aconseguir una formació adequada del professorat».

La proposta formativa, que s’ofereix en una modalitat mixta —virtual per a totes les Illes i presencial, segons aforament, en el Centre de Professorat de Palma—, és fruit de la feina desenvolupada per un grup de treball creat des de les comissions de Fosses i de Memòria Democràtica de les Illes Balears, coordinat per la doctora en història Elisabeth Ripoll Gil. Compta també amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa.

El curs compta amb la participació de 32 professors i professores de secundària de les Illes Balears que podran adquirir, de la mà de grans experts en la matèria, nous coneixements sobre quina és la situació actual de la memòria democràtica en el sistema educatiu i accedir a un catàleg de recursos i experiències didàctiques per a l’educació secundària. S’ofereixen materials per treballar personatges i fets històrics com el d’Emili Darder i la ciutat de Palma, els elements de canvi social i modernització a les Pitiüses al primer terç del segle XX, així com els protagonistes de la Segona República a les Illes Balears, fent especial esment al cas de Menorca.

També es tracta com treballar la memòria democràtica de la Guerra Civil a través del còmic, així com aportar eines per a l’estudi de la repressió franquista, l’exili balear i la resistència antifranquista i analitzar la geografia de la repressió: els camps de concentració i les presons a les Illes Balears, així com el pas de víctimes de les Illes Balears pels camps de concentració nazi.

La importància dels testimonis orals per a la recuperació de la memòria democràtica també té un espai propi, així com els aspectes relacionats amb els drets humans i les lleis de de memòria a Espanya i les Illes Balears, l’obertura de fosses, el trauma transgeneracional, etc., per acabar fent un recorregut per aquells indrets que s’han convertit en espais d’aquesta memòria democràtica —el Mur de la Memòria de Palma, el Bosc de la Memòria de Bendinat, la Marina, Dalt Vila, el cementiri de Ses Figueretes, es Campament i la fossa comuna del Cementeri nou d’Eivissa—.

La presentació del curs s’ha dut a terme aquest capvespre al Centre de Professorat de Palma amb motiu de la sessió inaugural. Han intervingut el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; M. Antònia Oliver, en qualitat de membre de les comissions de Fosses i Memòria Democràtica del Govern; Elisabeth Ripoll, doctora en Història i coordinadora del curs i Amanda Fernández, directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa del Govern.

Adjuntam el programa del curs sobre «L’ensenyament de la Memòria Democràtica: Historia i recursos didàctics».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ergo, fa mes de 2 anys

Como no tengo nada que esconder, ni mi familia tampoco, estoy totalmente a favor de que se cuente todo, todo, absolutamente todo tal como transcurrió sin meter ni quitar nada. Empezando por 1930.
¿Quién es el guapo, o guapos, capaz de explicarlo todo sin que se quite o añada nada?.
Tengo muchas dudas. ¿Otra pachanguita?

Valoració:0menosmas
Per Pepet, fa mes de 2 anys

Lo que pot sortir,és.tot lo que heu tapat,falsetjat; cal dir que ningù va pagar,i mès,a més,gràcies a la amnistia del 78,tots els causants casi els glorificaran,i...que no es guapi això?

Valoració:3menosmas
Per La veritat per devant, fa mes de 2 anys

És ben necessari, que se conti la Història tal i com va passar i que se conti tot.
Encara hi ha molta gent que creu el que ensenyaven a les escoles al temps del Franquisme: Que els "rojos" eren molt dolents i cruels, que Espanya era un caos,que aquesta mateixos "rojos" havien pegat un cop d'estat i s'havien fet amb el poder mitjançant la violència, però que Franco va salvar a Espanya de la barbàrie i dels assassinats i tortures que sotmetien aquests "rojos" a la gent. I s'hi creuen, perque no poden assumir que els mestres , els professors i els que havien escrit i editat els llibres de text s'atrevissin a enganar-los d'aquesta manera tan miserable i tab brutal.
I no estaria malament, que d'una vegada se tipificàs la falsificació de la Història com un delicte greu, perque veure com hi ha polítics que se dediquen a mentir canviant fets històrics per degradar al nostre poble, o per canviar els nostres orígens, no just és enganar a la gent, si no que és una falta de respecte i una calumnia cap a determinats personatges històrics, cap a la nostra terra i els nostres avant-passats.

Valoració:3menosmas
Per Bartomeu, fa mes de 2 anys

Enhorabona per la bona i justa tasca

Valoració:7menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa mes de 2 anys

Madre mía, lo que puede salir de ahí….🤦🏻‍♂️

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente