El servei de protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, amb la col·laboració de SEO/BirdLife, organitza, aquest cap de setmana, el primer cens d'exemplars de voltor negre que es realitza a Mallorca des de 2008. L'activitat s'ha desenvolupat a 15 punts d'observació a la Serra de Tramuntana (de Pollença a Calvià) i dos més a la península de Llevant, on els voltors són cada vegada més freqüents.

L'actuació, contemplada en el Pla Terrasse de conservació de rapinyaires, ha comptat amb la participació de 70 fotògrafs i ornitòlegs i el suport del GOB, l'Associació de Fotògrafs i Filmadors de Natura de les Illes Balears (AFONIB), el Grup d'Observadors de Rapinyaires d'Albercutx (GORA), la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, el Servei de Caça del Consell Insular de Mallorca, el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, el Parc Natural de Llevant i els propietaris de les finques privades que han autoritzat el pas.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori realitza, anualment, el cens de parelles reproductores amb el suport dels Agents de Medi Ambient i la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, el darrer dels quals va determinar que hi ha 45 parelles de voltor negre que crien a la Serra de Tramuntana. Amb tot, la població està formada per més exemplars, tan adults com a juvenils que no crien. És per això que es considera necessari «tenir una estimació de la població total, ja que és útil per a conèixer millor l'ecologia de la població de Mallorca, única del món concentrada en una illa». I és que, si bé es pot observar tota l'illa, la distribució de les parelles reproductores de voltor negre a Mallorca es limita a la zona nord de la Serra de Tramuntana.

Des de 1993 es realitzen censos de voltors a Mallorca basats en el mètode de captura-recaptura. Es tracta de posicionar entre 1 i 4 observadors en 15-20 ubicacions a la zona de màxima presència de l'espècie durant almenys dos dies, i recollir observacions de voltors tractant de discriminar individualment sempre que sigui possible per la presència de marques de muda o plomes blanques, edat, etc. Els observadors van equipats amb prismàtics i telescopis.

En aquesta ocasió, es pretén millorar la detecció d'individus discriminables mitjançant la presència d0almenys un fotògraf en cada punt d'observació. D'aquesta manera disminuirà el risc d'errors respecte als censos visuals, basats només en observacions amb telescopi i prismàtics.

Tal com han indicat des de Medi Ambient, una vegada realitzat el cens, s'analitzaran les fotografies i s'aplicaran tècniques d'anàlisi estadística per calcular el nombre d'exemplars diferents que componen la població de voltor negre dels cels mallorquins. A més, es recolliran dades del voltor lleonat ('Gyps fulvus'), també protegit i inclòs dins el Pla Terrasse.

El voltor negre ('Aegypius monachus') està catalogat com a Vulnerable a les Illes Balears, i per això va ser inclòs al Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment de les aus rapinyaires diürnes de l'arxipèlag. La població és objecte de seguiment continuat des de 1973.

Des que va tocar fons demogràficament en la dècada dels 80 de segle XX, ha experimentat un creixement lent, però regular, gràcies a les mesures de conservació i reforçament poblacional que es van dur a terme. L'últim cens d'individus es va realitzar el 2008 quan es va estimar que la població estava formada per 124 exemplars. A partir de l'any 2010 el ritme de creixement del nombre de parelles s'ha incrementat. Els voltors juguen un paper molt important a la natura retirant tones d'ossos i carn, exercint d'escombraire a la natura.