Denuncien que el Servei d'Emergències 112 només atén en castellà i anglès
Denuncien a les xarxes socials que el contestador del Servei d'Emergències de les Illes Balears 112 només parla en castellà i anglès i no ho fa en la llengua pròpia del territori, el català.
També a Illes Balears
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics La Declaració Universal dels Drets lingüístics, auspiciada i aprovada per la UNESCO i que la ONU té encara dins un calaix pendent de ser debatuda, en el punt 1 del seu article 1, diu : ”Aquesta Declaració entén com a comunitat lingüística tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió social. Amb la denominació de llengua pròpia d’un territori es fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.” En el punt 2 del mateix article diu: ”......... i adopta com a plenitud dels drets lingüístics el cas d’una comunitat lingüística històrica en el seu espai territorial ............... a partir d’aquest referent es poden establir com una gradació o continuum els drets que corresponen als grups lingüístics al.ludits al punt 5 d’aquest mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat.” Al punt 5 del mateix article diu: “.............entén com a grup lingüístic tota col.lectivitat humana que comparteix una mateixa llengua i que es troba assentada en l’espai territorial d’una altra comunitat lingüística, però sense una historicitat equivalent, ............” Al punt 3 de l’article 3 diu: “ Els drets de les persones i els grups lingüístics......no poden representar cap obstacle a la interrelació i la integració d’aquests amb la comunitat lingüística receptora, ni cap limitació dels drets d’aquesta comunitat o dels seus membres a la plenitud de l’ús públic de la llengua pròpia en el conjunt del seu espai territorial.” És evident, per tant, que la legislació espanyola actual incompleix de manera manifesta aquesta Declaració Universal dels Drets Lingüístics en discriminar negativament la nostra llengua, i les llengües de l’estat altres que el castellà, ja des de l’article 3 de la Constitució, on s’anomena la llengua castellana pel seu nom i s’imposa el seu coneixement a tot el territori de l’estat i, en canvi, de les altres llengües de l’estat no se’n diu el nom, es diu, només, que “podran” esser oficials a les respectives comunitats autònomes i, segons la interpretació que n’ha fet el Tribunal Constitucional, no podrà exigir-se el seu coneixement de forma general a tota la població de la comunitat respectiva, com es fa amb el castellà a nivell de tot l’estat, ans només als segments de població sobre els quals es vagi reglamentant. El català, que com a llengua pròpia de les Illes Balears hi hauria de ser positivament discriminat, queda discriminat negativament enfront del castellà, no només a nivell de tot l’estat ans, fins i tot, dins el nostre propi territori. Per si això fos poc, tot i que en algun sector s’ha aconseguit una certa igualació de drets, hi ha en vigor, entre lleis i reglaments, unes cent cinquanta disposicions legals que discriminen en contra de la nostra llengua . PS. Quan la UNESCO era a punt d’aprovar la DUDL coincidia que hi havia una iniciativa per fer un referendum que declaràs l’anglès única llengua oficial de Puerto Rico, en comptes de l’anglès i el castellà que hi eren cooficials. Això provocà que tant el Parlament Espanyol com el Parlament Balear votassin, per unanimitat, una moció de suport a la DUDL.
Catetus,betzolet,és nota lo que sou,i a qui votau.Anau de cara al sol,i ambel brac alt,i la ma plana.
Els colons castellans saben perfectament que el bilingüisme que els importa i interessa és el castellà/espanyol-anglès. Som nosaltres que ens pensem -il·lusos- que el que ens interessa és el català-castellà/espanyol...
Cuanto CATetus renegatus hay por aqui...
El avasallament lingüístic que estem patint es insuportable, es un VERITABLE ASEDI A LA LLENGUA, volem parlar la nostra i no la dels invasors ( i dic invasors perque així es comporten), se m' en fot que diguin que "mallorca es muy bonita", si no respecten TOT lo mallorquí i la llengua va a primera línea, que s' en vaigin amb la Ayusa torera!
Tota la gent que treballa a les Balears hauria d´entendre el català del lloc. Sense contemplacions!, si no se´ls hauria de posar negatius al currículum per incompetència lingüística.
Tota la culpa la té aquest govern que és una delegació espanyolista i no té res de socialista. Volem un govern que defensi ses nostres illes i la nostra llengua.
No digas burradas; todos los mallorquines entendemos perfectamente el castellano. Y tú, betzolet, lo usas cuando te conviene.
Perque deven considerar que les vides dels catalanoparlants no valen res. I per la mateixa raó que troben que aprendre Català és perdre el temps, també deven considerar una pèrdua de temps salvar vides de persones catalanoparlants. Se pot ser més pervers? I que cony fan a les Illes Balears, si odien els seus habitants?