Denuncien a les xarxes socials que el contestador del Servei d'Emergències de les Illes Balears 112 només parla en castellà i anglès i no ho fa en la llengua pròpia del territori, el català.
Un usuari de Twitter ha denunciat aquest dimecres a través del seu compte personal que el missatge que respon les cridades telefòniques de l'112 només ho fa en castellà i en anglès. «Deu ser que la nostra llengua és només de bromes, i si hi ha urgència, no hi ha temps per bromes», criticava irònicament el compte de Fanny Marí.
En resposta a la seva piulada, la Plataforma per la Llengua de les Balears ha respost animant a l'usuari a deixar constància del servei i formalitzar la queixa a través d'un formulari a la seva pròpia web.
El Servei d'Emergències 112 segueix sent competència del Govern, que en el seu moment va ser pioner a l'Estat i a Europa implantant el servei el 1996.
A l'112, quan crides, el missatge que te contesta està només en castellà i en anglès..😡 Deu ser que la nostra llengua és només de bromes, i si hi ha urgència no hi ha temps per bromes. No acaben mai els insults, actius i passius? @AssembSmallorcA @PLlenguaIlles
— FannyMarí (@ianekin) October 13, 2021
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics
La Declaració Universal dels Drets lingüístics, auspiciada i aprovada per la UNESCO i que la ONU té encara dins un calaix pendent de ser debatuda, en el punt 1 del seu article 1, diu :
”Aquesta Declaració entén com a comunitat lingüística tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió social. Amb la denominació de llengua pròpia d’un territori es fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.” En el punt 2 del mateix article diu: ”......... i adopta com a plenitud dels drets lingüístics el cas d’una comunitat lingüística històrica en el seu espai territorial ............... a partir d’aquest referent es poden establir com una gradació o continuum els drets que corresponen als grups lingüístics al.ludits al punt 5 d’aquest mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat.” Al punt 5 del mateix article diu: “.............entén com a grup lingüístic tota col.lectivitat humana que comparteix una mateixa llengua i que es troba assentada en l’espai territorial d’una altra comunitat lingüística, però sense una historicitat equivalent, ............” Al punt 3 de l’article 3 diu: “ Els drets de les persones i els grups lingüístics......no poden representar cap obstacle a la interrelació i la integració d’aquests amb la comunitat lingüística receptora, ni cap limitació dels drets d’aquesta comunitat o dels seus membres a la plenitud de l’ús públic de la llengua pròpia en el conjunt del seu espai territorial.” És evident, per tant, que la legislació espanyola actual incompleix de manera manifesta aquesta Declaració Universal dels Drets Lingüístics en discriminar negativament la nostra llengua, i les llengües de l’estat altres que el castellà, ja des de l’article 3 de la Constitució, on s’anomena la llengua castellana pel seu nom i s’imposa el seu coneixement a tot el territori de l’estat i, en canvi, de les altres llengües de l’estat no se’n diu el nom, es diu, només, que “podran” esser oficials a les respectives comunitats autònomes i, segons la interpretació que n’ha fet el Tribunal Constitucional, no podrà exigir-se el seu coneixement de forma general a tota la població de la comunitat respectiva, com es fa amb el castellà a nivell de tot l’estat, ans només als segments de població sobre els quals es vagi reglamentant. El català, que com a llengua pròpia de les Illes Balears hi hauria de ser positivament discriminat, queda discriminat negativament enfront del castellà, no només a nivell de tot l’estat ans, fins i tot, dins el nostre propi territori. Per si això fos poc, tot i que en algun sector s’ha aconseguit una certa igualació de drets, hi ha en vigor, entre lleis i reglaments, unes cent cinquanta disposicions legals que discriminen en contra de la nostra llengua .
PS. Quan la UNESCO era a punt d’aprovar la DUDL coincidia que hi havia una iniciativa per fer un referendum que declaràs l’anglès única llengua oficial de Puerto Rico, en comptes de l’anglès i el castellà que hi eren cooficials.
Això provocà que tant el Parlament Espanyol com el Parlament Balear votassin, per unanimitat, una moció de suport a la DUDL.