La Primera trobada presencial de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia ha conclòs, aquest dijous a Formentera, consolidant-se com un espai d'intercanvi d'experiències i informació de primer ordre pels més de 60 participants d'11 països. Les conclusions de l'esdeveniment han estat presentades aquest divendres durant la primera jornada de l'IV Forum Save Posidònia Project, organitzat pel Consell de Formentera.
Després de tres dies de debats i xerrades, els membres de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia han constatat la necessitat que les polítiques per a la conservació de la posidònia s'adoptin mitjançant patrons i criteris similars, amb les especificitats i necessitats pròpies de cada país, «per evitar que hi hagi praderes de posidònia de primera i de segona categoria», segons ha assenyalat Marcial Bardolet, tècnic de l'IBANAT i un dels impulsors de la Xarxa. Bardolet ha assenyalat la importància d'haver reunit durant aquests tres dies a representants de governs, universitats, entitats conservacionistes i del sector nàutic.
L'impuls del fondeig de baix impacte ha estat un altre dels temes que s'ha tractat durant la trobada, en el qual s'ha presentat el primer projecte de boies per a vaixells de gran eslora, que s'està desenvolupant a França. La conselleria de Medi Ambient i Territori i el Consell de Formentera han tingut l'oportunitat, a més, de presentar algunes de les seves mesures de protecció i conservació, com el servei de vigilància de la posidònia, el Fons posidònia o el Save Posidònia Project. La necessitat d'incrementar la vigilància i la difusió dels valors ambientals de la fanerògama marina per incrementar la conscienciació social han estat unes altres de les prioritats a desenvolupar a curt termini. Una altra conclusió àmpliament sostinguda ha estat la necessitat de mantenir constantment obert el diàleg amb el sector nàutic i que a aquest se li facilitin les eines necessàries per disminuir l'impacte dels fondejos com, per exemple, boies ecològiques o cartografies precises de les praderes de posidònia.
Durant la trobada, va intervenir, de manera telemàtica, el doctor Vedran Nikolic, de la direcció general de Medi ambient de la Comissió Europea, qui va destacar que la MPN «contribuirà de manera decisiva en el compliment dels objectius de l'Estratègia de biodiversitat 2030». En aquest sentit, va assenyalar que, dins de l'estratègia d'incrementar la protecció dels espais marins europeus fins al 30% del seu total, la presència de praderes de posidònia hauria de ser un dels factors determinants a l'hora de protegir noves àrees marines.
Bardolet ha valorat de manera «molt positiva» la trobada doncs, segons ha explicat, «ha ajudat a crear una comunitat de persones amb l'objectiu comú de protegir la posidònia i de posar en comú tots els coneixements i necessitats dels diferents països membre». En aquest sentit, ha assenyalat que les polítiques desenvolupades en les Illes Balears en els darrers anys han estat destacades com a exemple a seguir pels assistents.
