El professor titular de Geodinámica Externa de la UIB, Bernardí Gelabert, ha traslladat aquest dimecres la seva aposta per l'ús de l'aigua dessalada davant el descens dels recursos procedents d'aqüífers i l'augment del consum.
Gelabert ha comparegut aquest dimecres en el Parlament en la Comissió No Permanent d'Estudi en Matèria de Planificació i Gestió i Recursos Hídrics.
En la seva exposició, l'expert ha explicat que l'aigua que es consumeix a les Balears procedeix «exclusivament» de les pluges que alimenten els aqüífers, per la qual cosa si cada vegada aquestes són més escasses i el consum no deixa d'augmentar, s'hauria d'apostar per la dessalació.
Gelabert ha apuntat que avui dia, l'ús d'aigua dessalada representa una petita part del consum global pel qual podria incrementar-se la seva producció, argumentant, a més, que com més es produeix més barata és i «serveix per a deixar tranquils els aqüífers».
L'expert, igualment, ha traslladat la seva aposta per una gestió dels recursos hídrics a escala insular per a compensar les diferències en la qualitat del recurs que pateixen els ajuntaments.
Segons ha assenyalat, dels 2.275 hectòmetres cúbics a l'any que poden ploure de mitjana a Mallorca, menys del 15 per cent (360 hectòmetres) quedaria finalment disponible en els aqüífers per a la seva disposició.
En aquest sentit, ha posat com a exemple l'aqüífer situat a Bunyola, el nivell del qual de l'aigua ha baixat uns 140 metres en quatre dècades.
Cal posar límits al consum abusiu dels pous privats que exhaureixen els aqüífers per abastir enormes mansions, casals, xalets i urbanitzacions construïdes en terrenys agrícoles, rústics ò forestals. L'aigua acaparada per ús de piscines i grans extensions de gespa i jardineria privada, es immoral. La ciutadania que vivim en zones urbanes, que depenem del abastament de les xarxes d’aigua municipal, pagant tarifes progressives en funció del consum que fem, tenim dret a exigir que es posin límits als abusos i no es malbaratin els aqüífers subterranis.