algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Telefona al Centre de Salut de Santanyí per reclamar una ambulància i li diuen «¡Habla castellano! Aquí no sois catalanes»

Aquest divendres, 13 d'agost, a les 7.13 del matí, un jove va telefonar al Centre de Salut de Santanyí, situat al carrer Bernat Vidal i Tomàs, 81, per reclamar una ambulància per a son pare i es va trobar amb la desagradable sorpresa que l'home que li va contestar li va dir que repetís les seves paraules en castellà.

El jove li va contestar que «som a Mallorca i conec els meus drets lingüístics», a la qual cosa el seu interlocutor, empleat públic del Centre de Salut, li va dir, sempre en castellà, que «jo no som traductor» i va afegir «som a una Comunitat bilingüe» i encara va dir que «aquí no sou catalans».

El jove, davant la urgència, va baratar de llengua i en castellà va repetir la demanada d'una ambulància i va advertir al treballador públic que posaria una denúncia per la mala atenció rebuda.

La nova víctima d'una discriminació per raó de llengua ha confirmat a dBalears que ha fet una denúncia davant l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics del Govern.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per De què va l'IB-SALUT?, fa 5 mesos

És ben necessari que els grups parlamentaris no renegats exigesquin al Govern mesures per aturar aquesta vergonya antimallorquina que és tornat l'IB-SALUT.



Som arribats a un punt en què una part dels teòrics assistents sanitaris als contribuents mallorquins, ja se pensen que fa professional ignorar la llengua dels pacients mallorquins no renegats, que, alhora, és oficial i la pròpia de Mallorca.



Ja n'hi ha prou de deixar-los trepitjar impunement els nostres Drets Civils. Som persones!

Valoració:13menosmas
Per Això és obscè, fa 5 mesos

Telefones a Urgèncie, perque el teu pare esta molt malament, però el que atèn les. Ridades li diu que si parla en Català no li enviarà cap ambulància, perque segons ell "els mallorquins no som catalans" i les seves diarrees mentals son prioritàries a salvar la vida del malalt.
Aquest anormal ha de ser acomiadat de la feina. I jo també el denunciaria per la via judicial.
Aixô és el que porta, fer cas als anti-balears que se neguen a aprendre Català i protestaven per la seva exigència. Ara també protesten perque no volen atendre als mallorquins i els volen deixar morir sense assistència.

Valoració:18menosmas
Per És una vergonya, fa 5 mesos

Aquest curt de gambals del teléfon degué sentir a Pablo Casado, dir que el Mallorquí no és el mateix idioma que el Català. I com que tota aquesta xusmeta és gent sense criteri, que si un famós, malgrat sigui més beneit que en Pep Merda i l'hagin col.locat de "quefe' perque no sap fer una O amb el cul d'un tassó, per ells és com si estas avalat científicament.
I és que ara, per ser funcionari de la CAIB no just no fa falta no tenir el certificat de Català, si no que tampoc deu faltar saber llegir i escriure i tenir un poc d'educació. Mentres se sigui foraster i enemic dels mallorquins, si escupen a la cara dels usuaris estara ben fet i gins i tot, pot ser que els donin un premi pels seus serveis.
Però si els que manen ara se pensen que aquests deixaran de votar al PP o a VOX per votar-los a ells i que alhora mantindran als als votants de sempre, crec que estan ben equivocats.

Valoració:16menosmas
Per Pobleret, fa 5 mesos

Ni un pas enrrera en l defensa de la nostra llengua i els nostres drets. I molt manco davant actituts infames de qualsevol fill de Ñordistan

Valoració:22menosmas
Per dic, fa 5 mesos

A on son els que sempre s´omplen la boca amb la sagrada constitución?És que només es te de complir amb el que els interessa?

Valoració:22menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:9menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 5 mesos

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"



Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)



Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:8menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"



(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:10menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 5 mesos

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:9menosmas
Per Biel, fa 5 mesos

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...].



Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente