[ÀUDIO] Joan Miralles: «Creure que allò tradicional és dolent té conseqüències lingüístiques»
Al tercer programa d’Arrelats al demà parlam amb Joan Miralles sobre l’origen, l’actualitat i la previsió de futur dels noms, malnoms i llinatges mallorquins
![[ÀUDIO] Joan Miralles: «Creure que allò tradicional és dolent té conseqüències lingüístiques»](https://db.gsstatic.es/sfAttachPlugin/186873.jpg)
«Hi ha la creença que la tradició és intrínsecament dolenta, i això té conseqüències lingüístiques». Segons Joan Miralles, catedràtic de filologia catalana i exprofessor emèrit de la UIB, hi ha un trencament amb la tradició d’anomenar els infants rere els seus familiars. Sigui per «modes», o per «canvis radicals de les formes de vida» els noms ara són més variats i no calen afegitons per diferenciar persones amb el mateix nom.
També a Illes Balears
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Bomba territorial
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Atenció, senyors, que al il.lustre políglota Monsieur Castanyette avui li surt del berolo escriure en català. Com es pot apreciar, fa tantes faltes com en foraster. Igual li convé anar de processó a veure si s' obra el miracle.
El problema no és que a la processó del Dijous Sant desfilin militars; el problema en si és la mateixa processó. Els actes religiosos en els temples. Tots el que siguin. I una cosa tan senzilla, ho sap fins al més "tonto".
@I tant. Efectivament: Hi ha tradicions dolentes i indesijables que s'haurien d'extinguir, per exemple les corregudes de bous o que a la processó del Dijous Sant, hi desfilin militars cantant cançons de guerra i de mort a l'enemic, per exemple.
Hi ha tradicions que no és que siguin dolentas, sinó que son indesitjables. No per ser tradició vol dir que haguem de seguir amb ella. I aixó serveix per a moltes facetes de la vida.
El senyor Miralles té tota la raó. Però si ens fitxam bé, veurem que hi ha molts països. molt adelantats social i tecnològicament, qie han sabut combinar progrés amb tradició .L'important és no escoltar a que emigra a la terra per conveniències pròpies, però que li molesta la cultura de la terra que l'acull i va directe a destruir-la. A aquesta gent se l'hauria de poder expulsar, però si no se té la. potestat per fer-ho, és quan aquest poble perd l'essència. I a noltros s'ens envia gent aposta, per deixar-nos sense ànima.
Aquest “allò” del titular grinyola. Tan bo de fer que hagués estat titular: «Creure que la tradició és dolenta té conseqüències lingüístiques.”
Això “ d’anomenar els infants rere els seus familiars” no ho diu el professor, ho diu l’entrevistadora. Ell diu posar als infants els noms dels padrins, cosa que sí que s’entén perfectament.