«Hi ha la creença que la tradició és intrínsecament dolenta, i això té conseqüències lingüístiques». Segons Joan Miralles, catedràtic de filologia catalana i exprofessor emèrit de la UIB, hi ha un trencament amb la tradició d’anomenar els infants rere els seus familiars. Sigui per «modes», o per «canvis radicals de les formes de vida» els noms ara són més variats i no calen afegitons per diferenciar persones amb el mateix nom.
Miralles comenta l’origen i les raons per les quals apareixen el primer i segon llinatge i els malnoms entre la població i accentua la desinformació entre la població a l’hora de triar noms propis pels seus fills. A més, expressa el seu punt de vista destacant que «posar el llinatge matern és positiu perquè és un element de diferenciació», però que no creu que l’ordre dels cognoms hagi de «representar un menyspreu» i que «no és masclista».
Miralles no creu que la tradició d’anomenar un infant rere un dels seus parents desaparegui, però, de moment i de cara al futur pròxim, «anirà a la baixa».
Atenció, senyors, que al il.lustre políglota Monsieur Castanyette avui li surt del berolo escriure en català. Com es pot apreciar, fa tantes faltes com en foraster. Igual li convé anar de processó a veure si s' obra el miracle.