cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:

[ÀUDIO] Joan Miralles: «Creure que allò tradicional és dolent té conseqüències lingüístiques»

Al tercer programa d’Arrelats al demà parlam amb Joan Miralles sobre l’origen, l’actualitat i la previsió de futur dels noms, malnoms i llinatges mallorquins

«Hi ha la creença que la tradició és intrínsecament dolenta, i això té conseqüències lingüístiques». Segons Joan Miralles, catedràtic de filologia catalana i exprofessor emèrit de la UIB, hi ha un trencament amb la tradició d’anomenar els infants rere els seus familiars. Sigui per «modes», o per «canvis radicals de les formes de vida» els noms ara són més variats i no calen afegitons per diferenciar persones amb el mateix nom.

Miralles comenta l’origen i les raons per les quals apareixen el primer i segon llinatge i els malnoms entre la població i accentua la desinformació entre la població a l’hora de triar noms propis pels seus fills. A més, expressa el seu punt de vista destacant que «posar el llinatge matern és positiu perquè és un element de diferenciació», però que no creu que l’ordre dels cognoms hagi de «representar un menyspreu» i que «no és masclista».

Miralles no creu que la tradició d’anomenar un infant rere un dels seus parents desaparegui, però, de moment i de cara al futur pròxim, «anirà a la baixa».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pancuit, fa 5 mesos

Atenció, senyors, que al il.lustre políglota Monsieur Castanyette avui li surt del berolo escriure en català. Com es pot apreciar, fa tantes faltes com en foraster. Igual li convé anar de processó a veure si s' obra el miracle.

Valoració:1menosmas
Per I tant, fa 5 mesos

El problema no és que a la processó del Dijous Sant desfilin militars; el problema en si és la mateixa processó. Els actes religiosos en els temples. Tots el que siguin. I una cosa tan senzilla, ho sap fins al més "tonto".

Valoració:-3menosmas
Per I tonto, fa 5 mesos

@I tant. Efectivament: Hi ha tradicions dolentes i indesijables que s'haurien d'extinguir, per exemple les corregudes de bous o que a la processó del Dijous Sant, hi desfilin militars cantant cançons de guerra i de mort a l'enemic, per exemple.

Valoració:9menosmas
Per I tant, fa 5 mesos

Hi ha tradicions que no és que siguin dolentas, sinó que son indesitjables. No per ser tradició vol dir que haguem de seguir amb ella. I aixó serveix per a moltes facetes de la vida.

Valoració:-5menosmas
Per Molt cert, fa 5 mesos

El senyor Miralles té tota la raó. Però si ens fitxam bé, veurem que hi ha molts països. molt adelantats social i tecnològicament, qie han sabut combinar progrés amb tradició .L'important és no escoltar a que emigra a la terra per conveniències pròpies, però que li molesta la cultura de la terra que l'acull i va directe a destruir-la. A aquesta gent se l'hauria de poder expulsar, però si no se té la. potestat per fer-ho, és quan aquest poble perd l'essència. I a noltros s'ens envia gent aposta, per deixar-nos sense ànima.

Valoració:13menosmas
Per Joan Capó, fa 5 mesos

Aquest “allò” del titular grinyola. Tan bo de fer que hagués estat titular:
«Creure que la tradició és dolenta té conseqüències lingüístiques.”

Valoració:3menosmas
Per Joan Capó, fa 5 mesos

Això “ d’anomenar els infants rere els seus familiars” no ho diu el professor, ho diu l’entrevistadora.
Ell diu posar als infants els noms dels padrins, cosa que sí que s’entén perfectament.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente