nubes dispersas
  • Màx: 19.36°
  • Mín: 13.93°
19°

Maria Margalida Perelló: «Tant a la Revolta Forana com a la Germania de Mallorca, les dones varen tenir un paper fonamental»

Maria Margalida Perelló, historiadora, investigadora i doctoranda acaba de publicar el llibre 'La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió' (Lleonard Muntaner Editor). El llibre, segons l’editorial, persegueix un doble objectiu: d’una banda, fer un estat de la qüestió complet i actualitzat sobre la Germania mallorquina i, d’altra banda, elaborar un relat breu sobre aquest aixecament però tenint-ne en compte tots els aspectes, des dels precedents fins a les conseqüències. Conversam amb Perelló del llibre i de la commemoració dels 500 anys de Germanies.

- Per què aquest llibre sobre la Germania mallorquina?

- Vaig començar a investigar sobre aquest tema quan feia tercer de carrera a la Universitat de Barcelona (UB) perquè jo vaig fer el grau aquí, a la Universitat de les Illes Balears (UIB), el que passa és que per falta d'optatives vaig anar a fer tercer allà. I com que aquí no m'explicaren res del Regne de Mallorca, allà vaig començar a investigar i els professors d'allà em recolzaren molt. M'animaren a seguir, però després vaig dubtar si fer el Treball de Fi de Grau (TFG) sobre la bruixeria a Mallorca o la Germania, i al final em vaig decantar per la bruixeria perquè era un tema que també m'agradava molt. I va ser quan feia el Màster d'Investigació a Salamanca quan vaig veure que aquella gent no en tenia ni idea de la nostra història que vaig dir que faria tots els treballs sobre la història del Regne de Mallorca. I vaig pensar fer el Treball de fi de Màster (TFM) sobre això, que finalment va ser un estudi comparat de la Germania valenciana i la Germania mallorquina. I el llibre surt d'una part d'aquest TFM. El vaig reformar, però surt d'aquí.

- Amb motiu del 500 aniversari, enguany s'han publicat molts de llibres sobre les Germanies. Creus què és un bon moment per reivindicar la importància d'aquests fets històrics per a Mallorca?

- Totalment, era un esdeveniment, un succés històric que havia passat de puntetes, a Secundària no s'explica pràcticament gens, només s'explica una pinzellada a segon d'ESO, a segon de batxiller a causa del temari tan ample que hi ha, no dóna temps a explicar-ho, per tant, s'acaba l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria i el batxillerat sense saber res d'aquest succés. I a la universitat no s'inclou, per tant, la gent no sabia ni què era això. Ara se li ha començat a posar remei i crec que enguany és quan s'ha començat a fer molta feina.

- Creus que es coneixen suficientment aquests fets? Per què creus que no ha interessat donar-los a conèixer?

- Òbviament, una part de la repressió de la Germania va ser esborrar aquesta memòria del que havia passat. No només oblidar el succés, sinó esborrar de la memòria col·lectiva que hi havia hagut això, i ha arribat fins avui en dia. Per una part, ens pensam que no hi ha hagut estudis. I una part de l'Acadèmia diu que no hi ha res, i l'altra diu que està tot fet. I les dues coses són mentida. Hi ha molta cosa estudiada i hi ha moltíssimes coses per estudiar, el que passa és que no ha interessat gens. Els problemes agraris, els problemes de blat, l'economia... les guerres han interessat molt més que no l'aixecament dels mallorquins per una societat més justa. No ha interessat gens.

- Quin fou el paper de les dones a les Germanies?

- El paper de la dona va ser important. I és que ens pensam, i l'Acadèmia encara ho defensa així que les dones varen tenir un paper secundari, o que han tengut un paper molt efímer, molt breu, i això no és vera. Tant a la Revolta Forana com a la Germania de Mallorca, les dones varen tenir un paper fonamental, quan els homes eren a la batalla, que també hi anaren dones, alguna, les dones eren les encarregades de ser les sermonadores i les pregonadores. Eren les que se n'anaven pels carrers i les places a difondre la Germania. A la Revolta Forana, a les dones que feien això els hi tallaren la llengua i a la Germania les mataren.

- Creus que els precedents de les Germanies foren determinants pel seu desenvolupament?

- Sí, totalment. La Germania no es deu a una única causa ni a un únic factor, sinó que és com una olla que explota i els ingredients els hi havien anat posant des de la creació del Regne de Mallorca. Aquesta societat desigual, la part forana contra la ciutat... són un seguit de factors que com que no s'han resolt, augmenten al llarg dels segles i cada seixanta o setanta anys es produïa un alçament, i era inevitable que la Germania no es produís.

- Creus que una nova Germania mallorquina es pot arribar a tornar a produir?

- Home, així com es va produir fa 500 anys no ho crec. Ara bé, moltes de les demandes dels agermanats, avui en dia encara hi són. Es demanava justícia, es demanava depurar la corrupció que hi havia a l'administració, hi ha moltes coses que es repeteixen. Òbviament, el context és diferent, les causes són diferents, però hi ha un bagatge comú.

- Hi ha algun fet modern que t'hagi recordat aquell moment?

- Jo me'n record que quan érem a la manifestació del TIL, una persona em va dir, «tu que vols estudiar història, això que són les terceres o les quartes Germanies?». I jo vaig pensar, de Germania a Mallorca només n'hi ha hagut una, si en tot cas això fos alguna Germania, és la segona. Crec que és la comparativa més recent i que jo he viscut.

- T'ha costat molt documentar-te? Ha estat fàcil accedir a la informació?

- Bé, aquí hi ha dos problemes. En primer lloc, m'ha costat molt saber tot el que hi havia. Perquè com no tenim una base d'investigació suficientment forta, els historiadors quan sortim del grau, és a dir, tu no saps què et trobaràs, no saps el que hi ha, i jo el que he intentat i crec que he aconseguit és plasmar tot el que s'ha estudiat, tots els escrits que hi ha des del segle XVI fins a l'actualitat, hi és tot, tant fonts primàries com secundàries i bibliografia. Que jo crec que era un dels principals problemes que tenia a l'hora d'investigar quan feia el màster, que no sabia el que hi havia, no sabia que hi havia tants d'articles, no sabia quines fonts hi havia, anava molt perduda i a aquest llibre he intentat i crec que s'ha aconseguit que hi sigui tot. I després, problemàtiques de trobar les fonts. El principal problema que tenim és que la font que ens dóna més informació de la Germania de Mallorca, són les informacions judicials que es varen recopilar una vegada va acabar la guerra, l'alçament, que l'únic que feia era que a ciutat, s'agrupava per barris i anaren a cada barri a demanar què havien fet els agermanats i es classificaven en presents absents i morts. Apuntaven el seu nom, l'ofici i tot el que aquella persona havia fet. Això també es va fer a les vil·les, però el principal problema és que aquesta documentació en el segle XIX sabem que hi era, però qui la va recopilar i qui la va editar va ser en José Maria Cuadrado i diu que només va poder trobar la meitat dels pobles de Mallorca i ens falta l'altra meitat. I a més a més, no tenim els originals, només tenim la seva versió que ell al principi diu que és una versió modificada, que ell ha afegit i ha posat el que li ha donat la gana. Per tant, si tenguéssim els originals podríem veure què és el que va afegir, què és el que va llevar i podríem saber realment com va ser.

- Per acabar, ens pots fer una valoració de la commemoració d'enguany?

- Jo crec que s'han assolit els objectius, perquè quan es va fer la primera reunió de la comissió cívica, el febrer de 2020, just un mes abans de la pandèmia, ens vàrem reunir i hi havia molts d'historiadors, gent de l'Obra Cultural Balear, gent d'associacions, gent de l'Assemblea Sobiranista... i jo crec que no ens imaginàvem que poguessin passar coses com la del 7 de febrer que a cada municipi es llegís el manifest a les 12 del migdia en favor de la commemoració de les Germanies, ni que sortissin tantes obres. És a dir, un dels objectius del secretariat de la Comissió Cívica era que es fessin coses sense que nosaltres les organitzéssim. I cada setmana hi ha esdeveniments sense que nosaltres els organitzem, i això demostra que va bé i que s'ha assolit.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.