Aquests dies es compleixen 25 anys de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. La Declaració va ser proclamada a Barcelona l’any 1996 en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics. Promoguda pel PEN Club i pel CIEMEN, amb el suport de la UNESCO, en la redacció de la Declaració hi participaren prop de 150 ONG i experts en dret lingüístic d’arreu del món.
L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears, que ja va dedicar el calendari de 2021 a aquesta efemèride, té previst celebrar un acte per remarcar la vigència de la Declaració 25 anys després de ser aprovada. En l’acte, que tindrà lloc a Palma el 22 de juny, hi intervindran el sociolingüista eivissenc Isidor Marí, que va participar directament en l’elaboració del document, i el filòleg basc Paul Bilbao, el qual parlarà del Protocol de Donostia, un mapa de ruta per garantir els drets reconeguts en la Declaració.
La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha manifestat que «garantir l’exercici dels drets lingüístics és fonamental per propiciar el benestar de les persones». En aquest sentit, la Declaració proporciona eines per gestionar de manera justa l’exercici d’aquests drets en un món en què els contactes entre llengües augmenten de manera exponencial a causa de la globalització. Així mateix, Defior ha recordat que el mes de desembre passat la Direcció General de Política Lingüística va posar en marxa l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, un instrument a disposició de tots els ciutadans que vetla perquè es garanteixi l’exercici d’aquests drets.
Encara que no té caràcter jurídic vinculant, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és un document de referència en l’àmbit internacional. S’hi despleguen conceptes bàsics, com la noció de llengua pròpia o les distincions entre comunitat lingüística i grup lingüístic, entre drets individuals i drets col·lectius, entre integració i assimilació, etc. La Declaració aborda la necessitat d’articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai, de manera que sigui possible la convivència entre tots i es garanteixi la diversitat lingüística i cultural, en un marc en què no es posi en risc la continuïtat de cap comunitat lingüística.
