cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
29°

El Govern ret homenatge a 28 víctimes del nazisme i del franquisme a Menorca amb les pedres de la memòria

La vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

Vint-i-vuit d’aquestes llambordes s’instal·laran a diferents municipis de Menorca: 20 pedres daurades Stolpersteine en homenatge a les víctimes de camps de concentració nazi —que se sumen a les tres que es varen instal·lar a Ciutadella l’any 2018— i, per primera vegada, s’instal·laran vuit pedres de la memòria platejades —anomenades Remembrance Stones— en homenatge a víctimes de la repressió franquista.

Un projecte que ha estat elaborat per un equip de feina, integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears. I que ha comptat amb la col·laboració del historiador Bep Portella i de l’entitat memorialista Memòries de Menorca, així com de la historiadora Elena Rodríguez.

«Estenem l’homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme arreu del territori», ha explicat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, durant la presentació. «A Menorca sumam 20 pedres daurades Stolpersteine en homenatge a les víctimes del nazisme. I, per primera vegada, instal·larem les llambordes platejades, o d’acer, en homenatge a vuit víctimes del franquisme, com varen ser Floreal Barber Piris, conegut jugador de futbol i cantant de l’Orfeó Maonès, o el mestre Ángel Muerza Esparza, assassinat a la Mola: la seva mort mostra la persecució de què varen ser objecte els intel·lectuals compromesos amb la República. Tots i cada un d’aquests noms mereixen ser recordats en les places i carrers on varen viure en llibertat. El seu reconeixement és un acte de justícia, perquè no oblidem que la memòria democràtica és una qüestió de drets humans».

«Des del Consell Insular de Menorca agraïm al Govern de les Illes Balears que hagi impulsat aquest projecte, que ens permet ara col·locar 28 pedres de la memòria a tots els municipis» ha afegit el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria. «Però seria injust no posar de relleu que aquestes no són les primeres Stolpersteine que venen a Menorca: la iniciativa pionera va ser del sindicat CGT, que el desembre de 2018, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella, va encarregar a l’artista Gunter Demnig les primeres Stolpersteine, que varen ser col·locades als carrers de Ciutadella en memòria de tres menorquins assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen: Ignasi Moll, Manuel Marquès i Joan Caules. Ara, amb la iniciativa del Govern, fem memòria d’altres menorquins que varen patir persecució en els camps nazis, i també d’altres menorquins que varen patir la repressió del franquisme».

Pedres daurades i platejades

La iniciativa vol recuperar, d’una banda, el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—.

Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran a les adreces on varen viure-hi.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

El projecte, impulsat des de la Direcció General de Memòria Democràtica, també ret homenatge a 43 víctimes del franquisme, amb la col·locació de pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— al conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid.

En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Aquestes pedres de la memòria ja han arribat a municipis de Mallorca com Artà, Sant Llorenç, Algaida, Manacor i Palma. Ara, inicien la seva instal·lació a Menorca: aquest divendres, 5 de març, les llambordes arribaran a Ciutadella, Es Migjorn Gran, Alaior i Es Mercadal; dissabte i diumenge, 6 i 7 de març, a Maó; i dilluns, 8 de març, a Es Castell.

Pel que fa a Eivissa i Formentera, s’està pendent de la disponibilitat de l’artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s’inicia el Projecte Stolpersteine.

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de l’ètnia gitana roma i sinti que varen ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupà el projecte, que el va impactar profundament i el dugué a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes i retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Així neix el Projecte Stolpersteine (paraula alemanya que significa «una pedra en el camí que pot fer ensopegar»), un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Unes pedres daurades per al record que arriben l’any 2018 a Mallorca, de la mà del col·legi Monti-sion i l’Ajuntament de Palma (14 llambordes) i a Ciutadella de Menorca, de la mà de la Confederació General del Treball, CGT (3 llambordes).

Si bé és cert que el Projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini... i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaran per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decideix retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la Diputació Provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.

En un comunicat, la Fundació Stolpersteine destaca que la creació de les pedres de la memòria (Remembrance Stones) marquen un punt d’inflexió, ja que la seva creació es basa en la idea que l’Espanya feixista de Franco no hauria guanyat sense el suport massiu de l’Alemanya nazi de Hitler. Aquest fet fa de pont entre les pedres de la memòria. Les Remembrance Stones a les víctimes republicanes representen una prolongació del monument a les víctimes del feixisme.

Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte, seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per antifa, fa 5 mesos

Per això, cal proposar-se, ni oblit ni perdó.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris