L'espai on Aena projecta el Parc Fotovoltaic de Son Bonet és, d'acord amb el planejament urbanístic, un Sistema General d'Espai Lliure Públic. Un espai on, temps enrere, l'Ajuntament de Marratxí va proposar un projecte d'ordenació paisatgística que tenia per objectiu plantar-hi un pinar mediterrani mitjançant la plantació de 1.875 pins (pinus halepensis).

Des del GOB consideren que cal recuperar espais com el de Son Bonet per tal d'impulsar projectes de renaturalització i implementació de boscos urbans amb vegetació arbustiva, herbòrea, arbres autòctons, generant espais de foment de la biodiversitat que pugui conviure amb l'ús públic:

- augmentant la qualitat de l'aire: les plantes actuen com embornals de carboni

- possibilitant la reducció de la temperatura local fins a 5ºC: la vegetació amortigua les altes temperatures a través de l'efecte d'evapotranspiració

- millorant la qualitat de vida pel contacte amb la naturalesa propera

- promovent la infiltració de l'aigua de pluja: disminuei la perdua per evaporació

- augmentant la biodiversitat urbana: la presència d'aquests pulmons verds permet el desenvolupament d'una gran vairetat de biodiversitat com insecte, aus, petits mamífers, etc.

L'espai podria fins i tot ser objecte d'un projecte de recuperació de la fertilitat del sòl per a la producció agrària i l'establiment d'horts comunitaris gestions de forma cooperativa pels veïnats de la zona de Son Bonet. «Les possibilitats són moltes, i són incompatibles amb l'artificialització que suposa la cobertura d'aquest gran espai lliure amb un parc fotovoltaic», remarca el GOB.

Els canvis en la morfologia urbana, derivats en gran part d'una planificació de la mobilitat centrada en el vehicle privat, en un concepte de zonificació de la ciutat i el veinatge de les pistes de l'aeròdrom, han implicat una pèrdua de qualitat de vida en la zona. Poder recuperar un espai com el de Son Bonet per a implementar un procés de recuperació d'un ecosistema ric i divers és una oportunitat irrenunciable per a la millora de la qualitat de vida i salut de l'entorn i una aposta estratègica per adaptar les ciutats als reptes climàtics vinculats a l'artificilització de sòl urbà, l'augment de temperatures i la pèrdua de biodiversitat, especialment en els entorns urbans i periurbans.

Alerta amb el boom de les fotovoltaiques

«Des del GOB venim alertant de que la manca d'incentius i guiatge per part de les administracions pel que fa a la implantació de les renovables acaba implicant que l'únic criteri decisiu és el de la rendibilitat de la inversió privada i per tant, l'especulació del sòl per a la instal·lació de parcs fotovoltaics. D'aquí l'esclat de les inversions proposades per grans empreses en plantes fotovoltaiques ubicades majoritàriament al sòl rústic. Insistim que cal fomentar i induir que aquestes inversions ocupin ja superfícies d'edificis existents o es situin en espais en que no entrin en conflicte ni amb l'ús public ni amb la necessària recuperació i foment del sòl rústic per a les activitats del sector primari que esdevenen estratègiques en contextos de crisi (climàtica, sanitària, energètica, etc.) com ja hem pogut comprovar», han explicat.

En aquest cas Aena disposa de prou superfície en edificis propis o en zones ubicades a les seves instal·lacions de Son Bonet que permeten plantejar la instal·lació sense entrar en disputa amb aquest gran espai lliure del Pla de na Tesa. Per això el GOB se suma a l'oposició veïnal suscitada per l'amenaça que representa perdre aquest espai lliure públic i el potencial de renaturalització que representa com un ecosistema ric que permeti integrar l'ús públic.