Després de dotze dies d’excavacions, l’equip d’arqueòlegs que treballa en les tasques d’exhumació del cementeri de Son Coletes ha localitzat restes òssies que correspondrien a víctimes de la Guerra Civil.

Així ho ha confirmat aquest dimecres la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, acompanyada del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el batle de Manacor, Miquel Oliver.

Tal com ha explicat el cap d’arqueologia de l’empresa ATICS, Cesc Busquets, aquestes restes han estat localitzades a l’oest de la creu de l’antic cementeri de Son Coletes, d’on se sospita que partien les síquies on es varen enterrar els represaliats.

La distribució de les restes indica que podrien haver estat emmagatzemades dins bosses o sacs, després d’haver estat abocades durant les obres de construcció del nou cementeri de Son Coletes entre els anys 1947 i 1953. Aquestes restes s’han localitzat a una fondària de 2,50 metres sobre el nivell actual.

Dins d’aquesta agrupació de restes òssies s’han localitzat altres elements que confirmarien la hipòtesi que varen ser fruit del conflicte bèl·lic. La prova més determinant és la troballa d’una bala de 9 mil·límetres, utilitzada de manera habitual pels escamots falangistes. La bala presenta restes de teixit de vestimenta, amb la qual cosa va ser disparada.

També s’han localitzat restes de vestimenta pròpia del anys 30, com és un gafet -tancament de la cintura d’un pantaló-, un botó de nacre, una corretja amb sivella de ferro, un fragment d’un rellotge de butxaca i una sabata de cuir amb sola pneumàtica.

Totes aquestes restes ens situen en el primer quart de segle XX, quan a Son Coletes varen tenir lloc els episodis de repressió franquista. L’equip d’arqueòlegs continua en aquests moments amb l’estudi de les restes localitzades i la seva delimitació.

Més enllà d’aquestes darreres troballes, fins a dia d’avui, els arqueòlegs d’ATICS han excavat nou sepultures amb un total de deu individus, que s’atribueixen a enterraments efectuats al llarg del segle XIX. S’ha pogut descartar que siguin restes de víctimes de la pesta bubònica de 1820. Estan pendents d’excavar una dotzena de tombes més.

Son Coletes

Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. A dia d'avui, no es coneix amb exactitud la quantia del nombre de víctimes que s'hi enterraren.

Segons indica l'historiador Antoni Tugores en el Mapa de les fosses comunes de Mallorca, a partir del 17 d'agost de 1936, a Manacor, els organismes franquistes iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d'agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà.

Entre finals d'agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo”, indica Tugores.

El desembarcament de les tropes republicanes de Bayo es va produir al Llevant de Mallorca el 16 d'agost de 1936 i va provocar nombroses víctimes de guerra als dos bàndols de la contesa.

El Projecte d'intervenció al cementeri de Son Coletes, presentat per ATICS a la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, inclou l'estudi d'una fotografia aèria feta per l'aviació dels Estats Units entre els anys 1942-1945, facilitada pel Dr. Cels Garcia del Departament de Geografia de la UIB, un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936, l'antic cementeri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada i tenia un total de 3.600 m2.