L’IEE insta el Consell d'Eivissa a apostar pel català i a desistir de demanar que el seu coneixement sigui només un mèrit per accedir a l’oferta pública

L’IEE considera que la defensa i la promoció de la llengua pròpia d'Eivissa i Formentera han d'estar sempre per sobre de qüestions conjunturals i dels vaivens polítics i econòmics, i que «facilitar els procediments de contractació de personal» no pot ser una excusa per rebaixar la consideració legal que es mereix la llengua territorial pitiüsa.
Segons l'article 6 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de Normalització Lingüística a les Illes Balears: «El català, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ho és també del Govern autònom, del Parlament i dels consells insulars i, en general, de l'administració pública, de l'administració local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la comunitat autònoma».

«No és admissible, tant a les Pitiüses com a qualsevol lloc de les Illes, la contractació per part dels estaments públics de personal desconeixedor de les llengües oficials del territori», ha remarcat l'IEE. Per la qual cosa l’Institut considera lamentable que els dos grups que conformen l'equip de govern, un de l’oposició i una consellera no adscrita, aprofitin la difícil situació social, econòmica i sanitària actual per «fer passar per bona una mesura que encara afebliria més la situació de la llengua pròpia en la màxima institució eivissenca».

L’IEE anima el Consell d’Eivissa a dur a terme una «política decidida i valenta» de defensa, promoció i difusió de la llengua i cultura d'Eivissa.