El Govern es proposa gestionar la pressió humana d'Es Trenc sense 'numerus clausus'

dBalears15/11/19 16:30

El Govern es proposa gestionar la pressió humana al Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos «per a fer-ho compatible amb el seu ús públic», però sense 'numerus clausus', és a dir, sense establir un nombre màxim de persones que puguin accedir al parc, dins del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) d'aquest espai protegit.

Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, que aquest divendres ha donat inici al procediment d'elaboració del Pla.

Mir ha aclarit que el Govern no té competències per a establir barreres posat que es tracta d'un espai de domini públic, i a més en ser litoral, en termes jurídics, el propietari és l'Estat espanyol-a través de la Demarcació de Costes-. A més, tampoc és intenció del Govern impedir l'entrada perquè «si la gent no té accés al medi natural, no el podrà estimar mai», en paraules del conseller.

Per això, el Govern es planteja mesures «indirectes que ajudin» a disminuir la pressió sobre aquest espai protegit, com per exemple la distribució estratègica d'aparcaments per a evitar aglomeracions en punts determinats. Aquestes mesures es concretaran amb l'elaboració del Pla que aquest divendres ha donat principi.

Una altra de les línies d'actuació que ha esmentat el conseller és la gestió de serveis de temporada com a hamaques, ombrel·les i xibius. Aquests darrers ja han estat informats i «s'han convertit en punts de venda», segons Mir, que ha detallat que aquests llocs han de ser autosuficients des del punt de vista energètic, han de ser desmuntables i no poden romandre allí a l'hivern, entre altres condicions.

«Tots coneixem les tendències històriques a n'Es Trenc», ha comentat Mir, que ha recordat que encara que «s'ha pogut protegir des del punt de vista urbanístic», manté un problema de pressió humana que ha «derivat en erosió i reculada de la línia de costa».

Establir un protocol de posidònia

Amb el Pla, la Conselleria també vol establir protocols de retirada de restes de Posidònia i ordenar els fondejos -que ja estan regulats per decret en el qual afecta aquesta planta marina-. El conseller ha puntualitzat que la seva intenció és «revertir males pràctiques que s'han dut a terme» històricament a les Balears en retirar les restes de la Posidònia, i així «minimitzar els impactes d'erosió».

Així mateix, pretenen que el Pla serveixi per a establir mecanismes de protecció dels hàbitats del Parc i les espècies que viuen en ells, i també protegir elements patrimonials com els béns catalogats de l'Aljub de la Font Santa i l'Oratori de Ca'n Palou, a més de les 'salineres', els molins d'aigua restaurats, les pedreres de marès, els búnquers militars i un jaciment púnic-ebusità. Els escars (casetes escar) de ses Covetes s'inclouran també dins de l'àmbit del Pla.

El conseller també ha avançat que pretenen «implicar els propietaris», millorar la gestió dels recursos hídrics i combatre la salinització de pous, promoure l'educació ambiental i perseguir les extraccions de sorra il·legals.

Un espai emblemàtic

El conseller ha ressaltat el caràcter emblemàtic del Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos, que compta amb una superfície de 3.780,29 hectàrees (2.338 d'elles són marines).

Segons Mir, «possiblement és una de les zones amb més diversitat d'avifauna» de les Balears després de S'Albufera. En l'últim cens, el de 2018, es varen comptabilitzar 30 espècies d'ocells aquàtics i hivernants. Entre residents i nidificants, hi ha catalogades unes 96 espècies d'ocells en zones humides i adjacents.

A més, el seu característic sistema de dunes acull insectes endèmics com l'escarabat 'fura' ('Pimelia Sedàs'), i també espècies amenaçades de plantes i fongs. En l'àmbit marí, conté prades de 'Posidònia Oceànica', i en la part més profunda, algues coral·lines. L'acord adoptat aquest divendres pel Consell de Govern implica que ja no es podran dur a terme actes que suposin una transformació sensible de la realitat física i biològica d'aquest espai natural.