algo de nubes
  • Màx: 17.61°
  • Mín: 9.88°
14°

MÉS participa en la manifestació que reclama «el dret a votar» del poble català

138261

La formació ecosobiranista ha participat en la manifestació que ha recorregut els carrers de Palma per donar suport al referèndum de Catalunya

«En resposta a la deriva autoritària per part de l'Estat espanyol amb Catalunya, la ciutadania ha sortit al carrer per defensar la democràcia», han assenyalat des de MÉS. Des de la formació ecosobiranista han participat activament a la manifestació organitzada per la Coordinadora d'Entitats per la Democràcia, sota el lema 'Per la democràcia'. La mobilització de caràcter «festiu i pacífic» ha recorregut els carrers de Palma per donar suport a Catalunya i entre els crits que s'han pogut escoltar destaquen: «Democràcia» i «deixau votar el poble català».

En l'acte han participar els dos coordinadors de MÉS per Mallorca, David Abril i Bel Busquets, així com diferents membres de l'executiva com Lluís Apesteguia, Miquel Gallardo, Antoni Reus o Margalida Capellà, i altres càrrecs de la formació ecosobiranista.

«L'Estat espanyol encara ara està actuant desmesuradament amb el poble català suspenent arbitràriament part de l'autonomia catalana, perseguint representats i gestors públics, a més de limitar els drets d'expressió, reunió i informació, entre d'altres, tot declarant estat d'excepció encobert», han denunciat des de MÉS.

Seguiment de l'1 d'Octubre a Catalunya

Una comitiva de MÉS per Mallorca viatjarà a Catalunya aquest diumenge 1 d'octubre per a seguir en directe el Referèndum. Hi aniran un grup de deu persones, entre les quals hi ha la diputada Joana Aina Campomar, i altres membres de MÉS de l'executiva com Biel Frontera i Alice Weber. Així com l'exbatle de Manacor Miquel Oliver o el batle de Felanitx, Joan Xamena, i la regidora de Palma Neus Truyol, entre d'altres.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa mes de 6 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente