El proper dissabte 23 de setembre, a les 18:00 hores a la Plaça d'Espanya de Palma, la societat mallorquina sortirà al carrer per fer front «al col·lapse al que ens condueix inexorablement el monocultiu turístic intensiu, la massificació turística».
«Fa temps que s'ha començat a donar la veu d'alarma davant les nocivitats del turisme. No obstant, els diferents partits han fet cas omís a recollides de firmes, al·legacions, campanyes, diaris, debats, etc. que volien denunciar aquesta situació, postrant-se sempre davant la indústria turística i tot l'entramat d'interessos que se'n deriven», expliquen des de l'organització de la manifestació.
A la presentació de la convocatòria, aquest divendres, han explicat que des de la gent «volem donar una passa endavant i dir que fins aquí hem arribat. És hora de que el malestar es torni mobilització per defensar els nostres drets de manera col·lectiva».
La manifestació està organitzada per una assemblea de col·lectius i individualitats de diversos àmbits dels moviments socials. «Juntes compartim una sèrie d'inquietuds i voluntats al voltant de les nefastes conseqüències de la indústria turística i els canvis que es requereixen per rompre amb aquesta dependència que ens fa una societat tan vulnerable».
• Volem pegar un cop damunt la taula del consens turístic. Fer palès que existeix una part de la societat que ja no és creu els suposats beneficis de la vaca sagrada que se'ns ha escapat de les mans. El relat hegemònic de que vivim del turisme es comença a esqueixar per sí mateix i hem de ser els moviments socials i la societat en el seu conjunt les qui acabem el desmuntatge.
• La mobilització és contra tot un model. Si bé ha estat al llarg dels darrers anys que les problemàtiques turístiques s'han agreujat, la nostra crítica i rebuig és a tot un sistema econòmic basat en la precarietat laboral, el privilegi econòmic, el desplaçament de les persones, la sobreexplotació del territori i l'espoli dels recursos illencs. Volem alternatives a un model hiperdependent del turisme que es fa una societat vulnerable social i econòmicament.
• La manifestació vol ser un espai plural i transversal. En la marxa volem arreplegar les diferents veus fartes del xantatge turístic al que estem sotmeses. Hi voldran tenir lloc les reivindicacions laborals, mediambientals, socials i culturals que des de fa temps s'enfronten al colós turístic. És un treball col·lectiu que posa en evidència i vol donar visibilitat als conflictes generats pel turisme.
• Apostam per solucions i alternatives encarades a desturistitzar la nostra economia i la nostra vida en general. Des de les polítiques sectorials plantejades en clau de sobirania i sobretot, al marge del turisme (energia, aigua, aliments, indústria, infrastructures), la preservació dels nostres recursos naturals, culturals i patrimonials que s'estan convertint en purs elements de mercantilització turística, l'eradicació de l'explotació laboral o l'accés a un habitatge digne. En definitiva, volem enfonsar el creuer del turisme desenfrenat per reflotar
una illa amb altres polítiques i economies justes social i ambientalment.
• Es tracta d'una reivindicació compartida amb altres ciutats i territoris que pateixen la turistització: Eivissa, Venècia, Barcelona, València, Madrid o Lisboa, etc. Ciutats amb les que treballam per tal de donar-nos suport, aprendre i estendre les reivindicacions generant una veu plural i potent de crítica al model turístic actual des del sud d'Europa.
En aquesta assemblea no hi participen partits polítics i el toc d'atenció pretén ser a la població perquè es mobilitzi i als «poderosos» que s'assabentin que ja no es creuen els seus «contes de fades. «La realitat és una altra: augment de la precarització del dret a l'habitatge i dificultat d'accedir-hi, explotació laboral, manca d'oportunitats al marge del sector, una societat condemnada a ser una societat de serveis, pèrdua de les ciutats, manca de sobirania en les principals infraestructures d'entrada de persones (aeroport i ports), rururbanització del sòl rústic per a usos turístics, massificació i degradació d'espais naturals, saturació d'infraestructures, alta generació de contaminació (avions, creuers, cotxes de lloguer...) i consum de recursos, la problemàtica de l'aigua, la degradació del litoral, la pèrdua d'identitat...».
El que comença a esqueixar-se és el GOB, més preocupat en que Terraferida li tregui protagonisme que no pas en.protegir el territori.