Creix el nombre de persones de les Balears que parla en català als fills
El Govern ha publicat un avançament de la darrera 'Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears'. Les dades són del 2014. Malgrat que el document encara està en procés d'elaboració, se n'ha publicat un treball sintètic.
També a Illes Balears
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bé, sembla que la cosa no està del tot perduda... De totes maneres, no caiguem en el cofoisme. Mos queda molt per fer. I hem de reconèixer que sovint la culpa de que la gent externa no s'assimili la tenim nosaltres mateixos, els mallorquins. Encara hi ha una actitud arrelada, sobretot a Ciutat, de veure la llengua com una cosa rústica, que "fa pagès". Qui no en coneix a qualcún que tot i ser d'aquí i tenir arrels aquí xerra castellà amb els fills? Jo en conec uns quants, tots ells de Ciutat. Hem de fer molta pedagogia encara, i mos hem de fer respectar i fer valer els nostres drets molt més. La nostra llengua no en té res de rústica ni de vulgar, la nostra llengua té una història i una tradició literàries riquíssimes, com ben poques llengües al món les ténen. N'hem de ser conscients, hem de valorar lo que som i lo que tenim, i n'hem d'estar orgullosos, perquè en tenim sobrades raons. HE DIT.
Tot tenir un estat ispànic i feixista en contra, tot i ser el territori amb més pressió demogràfica de tot el planeta (no tan sols ens vénen allaus d'immigrants d'Àfrica, d'Amèrica i d'Europa, també ens en vénen d'espanya que no els compten com immigrants... tot i ser els més inintegrables!), així i tot, augmenta el nombre de pares que transmeten la gloriosa llengua catalana a llurs fills. UN GRAN ÈXIT!
No tothom fa això ! Encara hi ha "emigrantes" inadaptats que s´estimen més restar aïllats en el seu món de casta monolingüe. Eixos segurament són irrecuperables per a res de profit, i per tant haurem de conformar-nos en que baladregin de tant en tant.
L'important és que s'angúnia perquè es perdi es català tenga més força que sa pressió per parlar castellà
" Amb l'Estat Mallorquí lliure associat a la República Catalana Federal... "
cada vegada és més evident que el castellà és va delimitant a la classe baixa immigrant establerta a guetos peninsulars (determinades zones perifèria Palma i quasi tot Calvià) i classe mitja- alta que parla català. Força infinita companys.
Amb l'Estat Mallorquí lliure associat a la República Catalana Federal, la recuperació de la nostra llengua nacional serà total en tan sols una dècada.
-La lluita contra l´influència del castellà en els països catalans es molt dura com ja he dit en altres ocasiòns, pero es una tasca que no més podem guanyar els catalano-parlants xerrán sempre en la nostre llengua independentment de que el nostre interlocutor ho faig i en castellà. -Hem de ser conscients que excepte els nou vinguts o quan es tracta de gent molt grant tots entenen el català encare que no el parlin de costum.- Per tant si nos entenen ¿per quina raò hem de canviar nosaltres d´idioma? -Ja ho edit en altres ocasions i no nos sàpigue greu acceptar-lo; "no sabem aguantar la pressiò i nos es més comode passar-nos al castellà en ves de seguir ferms amb la nostre llengua". -Aquest es el nostre defecte i mentres no aconseguim superar aquest complexe tindrem sempre las de perdre.
Doncs pel meu redol se sent poc espanyol, llevat dels tres mesos d'estiu, en què ve una allau de temporers de la Península.
Doncs pel meu redol no ho sembla pas...